EL VALOR DE L’EXPERIÈNCIA

No tot és nou. No tot és interessant. Tampoc en les Falles, un món amb una especial falta de memòria històrica i en el qual qualsevol mínim virtuosisme és considerat com una aportació o un assoliment, sense dur-se a terme una anàlisi amb més profunditat o en perspectiva de l’obra. Per a molts, les Falles comencen en el punt més llunyà de la seua pròpia memòria. Continua llegint “EL VALOR DE L’EXPERIÈNCIA”

L’OBRA D’ART FALLERA EN L’ÈPOCA DE LA SEUA REPRODUCTIBILITAT TÈCNICA

M’agradaria dedicar este text als meus companys Víctor Valero, Iván Esbrí i José Francisco Carsí. Sense les nostres converses i reflexions, moltes de les idees de l’article no  haurien madurat. Walter Benjamin va fer la resta.

L’aparició i consolidació del suro blanc, com a principal material per a la construcció de falles, s’ha venut en moltes ocasions com la fi del “refrito”, en desaparèixer el sistema de motles i esculpir-se directament sobre les peces de suro, amb un original creat i cremat sense possibilitat de còpia. Continua llegint “L’OBRA D’ART FALLERA EN L’ÈPOCA DE LA SEUA REPRODUCTIBILITAT TÈCNICA”

SERGIO AMAR: LA BAULA NECESSÀRIA (I)

Agrair a Sergio Amar l’atenció i l’ajuda per a la realització d’este text. Sempre és un plaer escriure sobre una persona a la qual respectes i admires.

Els deu anys de carrera de Sergio Amar es defineixen per la solidesa, la constància, la coherència i la sinceritat del que, al cap i a la fi, és el seu treball. Sense negar els límits d’un format amb un component industrial i/o comercial notable, la seua obra manifesta una autoria respectada i volguda pel públic.

Una carrera en constant transformació a través de la moderada experimentació. Amar s’ha erigit com una baula necessària entre la transformació del món de les infantils impulsada des dels 80 -amb les referències ineludibles de Víctor Valero, Vicente Almela, Vicente Lorenzo, Moisés Alarcón i José Manuel Alares- i la segona revolució infantil carismàtica i potent en la dècada actual. Sense el seu treball com a enllaç, moltes de les falles infantils que hui ens fan gaudir no haurien tingut lloc. Encara que, en cap cas, Amar pertany a un episodi anterior o tancat. Ell també és part de la gratificant efervescència de les falles infantils dels nostres dies, en les quals s’exerceix una admiració i influència recíproques, amb la frescor d’un model de falla que, en el seu cas, ha creat escola i massa imitadors. Continua llegint “SERGIO AMAR: LA BAULA NECESSÀRIA (I)”