CLASSICUS, A, UM

En el comentari i l’anàlisi de l’art de les falles, és habitual trobar la perversió o l’ús inadequat de determinats termes i conceptes extrets de la Història de l’Art. Les nocions “modernista”, “barroc”, “pictòric”… s’empren de forma totalment arbitrària, sense atendre a la seua vertadera definició i, quasi sempre, amb la intenció de dotar d’una falsa capa d’”autoritat” o “intel·lectualitat” a raonaments generalment pobres. És un crim que, malgrat comptar amb una metodologia establida -amb els seus termes i processos- intentem crear-ne una nova, pervertida i il·lògica, per tal d’analitzar la forma i el contingut de les falles. No seria més adequat tractar d’estendre eixa metodologia general, en la mesura de les possibilitats, a les particularitats del format faller atenent a la seua especificitat? Continua llegint “CLASSICUS, A, UM”

APUNTS PER A UNA HISTÒRIA DE L’ART DE LES FALLES I LES SEUES FONTS (II)

La principal dificultat per a l’estudi de les Falles com a art a partir de la documentació és, com es va indicar, la seua tridimensionalitat i el seu caràcter discursiu. Però a tot açò cal afegir el fet que, cada any i només a València, trobem quasi 800 Falles plantades. La quasi impossibilitat de veure-les totes -i, per descomptat, d’estudiar-les detalladament- dificulten el procés. Les noves tecnologies vénen en la nostra ajuda. Continua llegint “APUNTS PER A UNA HISTÒRIA DE L’ART DE LES FALLES I LES SEUES FONTS (II)”