CUL-DE-SAC

Sempre que s’inaugura l’Exposició del Ninot, les Falles semblen patir la síndrome del “dia de la marmota”. Però em dóna la sensació que cada any el tema degenera una miqueta més. I sí, m’estic referint al model de ninot amb iaio/xiquet i/o mascota que sol presentar-se com a garantia per a l’indult, hipotecant de manera molt trista la col·lecció de ninots que, des de fa molt de temps, deixà de ser un exemple de l’evolució plàstica –i no ho oblidem, de contingut- de l’art de les Falles. Eixa fórmula ad hoc, ens agrade més o menys, llastra a l’excés la capacitat creativa de moltes de les propostes que es presenten en els ninots grans.

IMG_0001

Continua llegint “CUL-DE-SAC”

ANOTACIONS PER A UNA TEORIA DE L’ART DE LES FALLES

Al marge de la definició del concepte “falla”, l’estudi d’este format es veu llastrat per la falta d’un marc teòric i metodològic que permeta la seua anàlisi des dels principis dels estudis visuals, sense oblidar la seua vinculació amb una manifestació popular, encara que “estetiçada” i des d’una perspectiva realment multidisciplinària i no anecdòtica. La majoria d’estudis se centren en qüestions cal·ligràfiques -quasi des d’un formalisme estricte i de poca profunditat- i en unes definicions d’“estil” més preocupades per establir patrons i influències d’artistes previs que per crear vincles amb altres moviments artístics o expressions visuals que no han sigut estranyes als creatius fallers. Un clar exemple és el llenguatge publicitari i els seus recursos que, de manera més o menys conscient, van lligats al llenguatge del format faller, que necessita captar i atraure a una massa ofegada davant l’estímul sensorial propi dels dies grans de març. Continua llegint “ANOTACIONS PER A UNA TEORIA DE L’ART DE LES FALLES”