GUST(OS) I CRITERI(S)

Pel seu caràcter popular, s’assumeix amb total naturalitat que les falles no poden ser analitzades des d’una metodologia o crítica d’art serioses. Un sector majoritari -de crítica però també de productors- sent autèntica por si, segons ells, es pretén “intel·lectualitzar” el que és una expressió festiva i popular del poble valencià. Encara existeix, per desgràcia, eixe prejudici autoexcloent d’assumir que el fet popular, precisament per pertànyer al “poble”, no necessita de cap rigor en el seu tractament o anàlisi. I, en esta visió, existeix un classisme lamentable que accepta el paternalisme de l’elit que sempre pretén instrumentalitzar el desenvolupament del fet cultural popular. Quan les falles van nàixer, precisament, amb un contingut crític contundent i “nociu” sense necessitat d’un desenvolupament tècnic o estètic professional. Era el que menys importava. La falla, al cap i a la fi és –o hauria de seguir sent- un mitjà d’expressió. Continua llegint “GUST(OS) I CRITERI(S)”

CEBALLOS I SANABRIA, EL SOMRIURE DE LES FALLES (I)

Volguera agrair a Francisco Sanabria i a José Luis Ceballos el seu interès i implicació en la redacció d’estos textos. Ha sigut un honor poder escriure sobre la seua obra.

La carrera artística de José Luis Ceballos i Francisco Sanabria està lligada irremeiablement a l’èxit dels seus projectes per a la Plaça de l’Ajuntament. No obstant açò, eixa notorietat ha eclipsat les seues aportacions en altres comissions, en més d’una dècada de sòlid treball que ha mantingut el seu caràcter intacte des de l’inici -gràcies a l’atractiu del disseny i del dibuix de Sanabria- que ha marcat la pauta formal que fa als seus projectes totalment recognoscibles a través d’un procés coordinat al cinquanta per cent entre els dos creatius. Continua llegint “CEBALLOS I SANABRIA, EL SOMRIURE DE LES FALLES (I)”

APUNTS PER A UNA HISTÒRIA DE L’ART DE LES FALLES I LES SEUES FONTS (II)

La principal dificultat per a l’estudi de les Falles com a art a partir de la documentació és, com es va indicar, la seua tridimensionalitat i el seu caràcter discursiu. Però a tot açò cal afegir el fet que, cada any i només a València, trobem quasi 800 Falles plantades. La quasi impossibilitat de veure-les totes -i, per descomptat, d’estudiar-les detalladament- dificulten el procés. Les noves tecnologies vénen en la nostra ajuda. Continua llegint “APUNTS PER A UNA HISTÒRIA DE L’ART DE LES FALLES I LES SEUES FONTS (II)”

APUNTS PER A UNA HISTÒRIA DE L’ART DE LES FALLES I LES SEUES FONTS (I)

S’ha de reconèixer que l’estudi de la Història de l’Art de les Falles és una tasca que presenta molts inconvenients. El primer d’ells, la pròpia naturalesa de la falla. Una vegada passat el dia de sant Josep i a excepció dels ninots indultats, la falla desapareix per complet i la seua reconstrucció per a l’estudi depèn d’un variat tipus de fonts. Entre les principals, hem d’esmentar a la premsa general -fonamental per a rastrejar els primers documents sobre les Falles- i especialitzada, les fonts orals, els documents d’arxiu, la documentació fotogràfica, cinematogràfica i audiovisual. A més dels esbossos, les maquetes, els projectes i, per descomptat, el coneixement i visualització directa de la falla en el moment en el qual esta s’instal•la en el carrer. Continua llegint “APUNTS PER A UNA HISTÒRIA DE L’ART DE LES FALLES I LES SEUES FONTS (I)”

BONES INTENCIONS

A ningú ha d’estranyar que un nou espai sobre les Falles veja la llum en ple mes de maig. Com a fenomen cultural, la realitat de la festa de les Falles viu al llarg de tot l’any. És un absurd pretendre que únicament es parle d’elles durant el mes de març. Açò seria assumir que no són més que un esdeveniment puntual que res té d’important més enllà de ser un entreteniment festiu i artesanal passatger. Són moltes les activitats de tot tipus (recreatives, culturals, investigadores…) les que es desenvolupen a partir de la festa de les Falles i molts són els punts de vista des dels quals pot abastar-se el seu estudi. Són un fenomen molt més complex del que se sol pensar. Un dels majors errors ha sigut, precisament, no apreciar el seu potencial i el seu abast com cal. Continua llegint “BONES INTENCIONS”