JOSÉ GALLEGO, LA CONVICCIÓ AUTODIDACTA (I)

La carrera de José Gallego suposa una de les trajectòries més sòlides dels últims anys en l’àmbit de les Falles i de les Fogueres. Una personalitat marcada i desenvolupada amb una llibertat inusitada en este món creatiu, a través d’un nombre molt limitat d’obres però amb projectes molt potents. Gallego és poc amic de la quantitat a través de la producció seriada i de delegar part del procés en altres mans. Necessita controlar i supervisar cada etapa del treball en la intimitat del taller i allunyat de l’exposició mediàtica, a través de l’exigència unida a un ferm sentit de l’autocrítica i a una voluntat de seguir evolucionant. Continua llegint “JOSÉ GALLEGO, LA CONVICCIÓ AUTODIDACTA (I)”

SERGIO AMAR: LA BAULA NECESSÀRIA (I)

Agrair a Sergio Amar l’atenció i l’ajuda per a la realització d’este text. Sempre és un plaer escriure sobre una persona a la qual respectes i admires.

Els deu anys de carrera de Sergio Amar es defineixen per la solidesa, la constància, la coherència i la sinceritat del que, al cap i a la fi, és el seu treball. Sense negar els límits d’un format amb un component industrial i/o comercial notable, la seua obra manifesta una autoria respectada i volguda pel públic.

Una carrera en constant transformació a través de la moderada experimentació. Amar s’ha erigit com una baula necessària entre la transformació del món de les infantils impulsada des dels 80 -amb les referències ineludibles de Víctor Valero, Vicente Almela, Vicente Lorenzo, Moisés Alarcón i José Manuel Alares- i la segona revolució infantil carismàtica i potent en la dècada actual. Sense el seu treball com a enllaç, moltes de les falles infantils que hui ens fan gaudir no haurien tingut lloc. Encara que, en cap cas, Amar pertany a un episodi anterior o tancat. Ell també és part de la gratificant efervescència de les falles infantils dels nostres dies, en les quals s’exerceix una admiració i influència recíproques, amb la frescor d’un model de falla que, en el seu cas, ha creat escola i massa imitadors. Continua llegint “SERGIO AMAR: LA BAULA NECESSÀRIA (I)”