CAP A ON VA LA SECCIÓ ESPECIAL?

La secció especial gran està atrapada en un atzucac. Em sembla esgotada a nivell estètic i, sobretot, a nivell de contingut. Any rere any trobem menys falles d’esta categoria que aconseguisquen l’estatus d’emblemàtiques o, dit d’una altra manera, que tinguen la capacitat de romandre en la retina i en el record de l’espectador. Més enllà, és clar, dels volums o de l’espectacle que ens ofereixen les grues. La grandària descomunal, per desgràcia, encara sembla ser un requisit fonamental per a considerar que l’obra és bona. No obstant açò, la majoria de les comissions que imposen els seus desitjos a l’artista, no acaben d’entendre que, amb els actuals rigors pressupostaris, un “vull i no puc” es tradueix, generalment, en un fracàs. Per descurar-se, precisament, altres aspectes fonamentals de la falla. Igual o més interessants. Continua llegint “CAP A ON VA LA SECCIÓ ESPECIAL?”

Anuncis

APUNTS PER A UNA HISTÒRIA DE L’ART DE LES FALLES I LES SEUES FONTS (II)

La principal dificultat per a l’estudi de les Falles com a art a partir de la documentació és, com es va indicar, la seua tridimensionalitat i el seu caràcter discursiu. Però a tot açò cal afegir el fet que, cada any i només a València, trobem quasi 800 Falles plantades. La quasi impossibilitat de veure-les totes -i, per descomptat, d’estudiar-les detalladament- dificulten el procés. Les noves tecnologies vénen en la nostra ajuda. Continua llegint “APUNTS PER A UNA HISTÒRIA DE L’ART DE LES FALLES I LES SEUES FONTS (II)”