GUST(OS) I CRITERI(S)

Pel seu caràcter popular, s’assumeix amb total naturalitat que les falles no poden ser analitzades des d’una metodologia o crítica d’art serioses. Un sector majoritari -de crítica però també de productors- sent autèntica por si, segons ells, es pretén “intel·lectualitzar” el que és una expressió festiva i popular del poble valencià. Encara existeix, per desgràcia, eixe prejudici autoexcloent d’assumir que el fet popular, precisament per pertànyer al “poble”, no necessita de cap rigor en el seu tractament o anàlisi. I, en esta visió, existeix un classisme lamentable que accepta el paternalisme de l’elit que sempre pretén instrumentalitzar el desenvolupament del fet cultural popular. Quan les falles van nàixer, precisament, amb un contingut crític contundent i “nociu” sense necessitat d’un desenvolupament tècnic o estètic professional. Era el que menys importava. La falla, al cap i a la fi és –o hauria de seguir sent- un mitjà d’expressió. Continua llegint “GUST(OS) I CRITERI(S)”

CONTESTACIÓ AL MODEL HEGEMÒNIC I CONCEPTES MUTILATS

Aquells projectes que s’han desenvolupat al marge del model hegemònic han sigut analitzats i valorats des dels mateixos prejudicis o paràmetres que la resta de falles. Fet que no ha permès una comprensió de la seua gènesi artística i d’un contingut moltes vegades més clar que aquell oferit per altres projectes convencionals. Moltes de les propostes que s’erigeixen com una alternativa no poden ser analitzades únicament des d’una perspectiva formal –que s’associa amb exclusivitat a la figuració i al representacionalisme- o de construcció del text. Les falles contràries al model hegemònic són de caràcter conceptual, desenvolupen una imatge a partir de la idea i no juguen al model de “tema i variacions” per tal de desenvolupar el contingut. Continua llegint “CONTESTACIÓ AL MODEL HEGEMÒNIC I CONCEPTES MUTILATS”

LA FALLA MÉS FALLA

En moltes ocasions, les falles que erigides com una contestació estètica i conceptual al model hegemònic, tenen més punts en comú amb l’origen i el ritual de la festa que aquelles altres que, erròniament, són considerades com l’“única i autèntica falla”. Com ha indicat Jesús Peris Llorca en més d’una ocasió, en la actualitat la major revolució en les falles és la de tornar a l’origen. Continua llegint “LA FALLA MÉS FALLA”