CEBALLOS I SANABRIA, EL SOMRIURE DE LES FALLES (I)

Volguera agrair a Francisco Sanabria i a José Luis Ceballos el seu interès i implicació en la redacció d’estos textos. Ha sigut un honor poder escriure sobre la seua obra.

La carrera artística de José Luis Ceballos i Francisco Sanabria està lligada irremeiablement a l’èxit dels seus projectes per a la Plaça de l’Ajuntament. No obstant açò, eixa notorietat ha eclipsat les seues aportacions en altres comissions, en més d’una dècada de sòlid treball que ha mantingut el seu caràcter intacte des de l’inici -gràcies a l’atractiu del disseny i del dibuix de Sanabria- que ha marcat la pauta formal que fa als seus projectes totalment recognoscibles a través d’un procés coordinat al cinquanta per cent entre els dos creatius. Continua llegint “CEBALLOS I SANABRIA, EL SOMRIURE DE LES FALLES (I)”

SERGIO AMAR: LA BAULA NECESSÀRIA (I)

Agrair a Sergio Amar l’atenció i l’ajuda per a la realització d’este text. Sempre és un plaer escriure sobre una persona a la qual respectes i admires.

Els deu anys de carrera de Sergio Amar es defineixen per la solidesa, la constància, la coherència i la sinceritat del que, al cap i a la fi, és el seu treball. Sense negar els límits d’un format amb un component industrial i/o comercial notable, la seua obra manifesta una autoria respectada i volguda pel públic.

Una carrera en constant transformació a través de la moderada experimentació. Amar s’ha erigit com una baula necessària entre la transformació del món de les infantils impulsada des dels 80 -amb les referències ineludibles de Víctor Valero, Vicente Almela, Vicente Lorenzo, Moisés Alarcón i José Manuel Alares- i la segona revolució infantil carismàtica i potent en la dècada actual. Sense el seu treball com a enllaç, moltes de les falles infantils que hui ens fan gaudir no haurien tingut lloc. Encara que, en cap cas, Amar pertany a un episodi anterior o tancat. Ell també és part de la gratificant efervescència de les falles infantils dels nostres dies, en les quals s’exerceix una admiració i influència recíproques, amb la frescor d’un model de falla que, en el seu cas, ha creat escola i massa imitadors. Continua llegint “SERGIO AMAR: LA BAULA NECESSÀRIA (I)”