GUST(OS) I CRITERI(S)

Pel seu caràcter popular, s’assumeix amb total naturalitat que les falles no poden ser analitzades des d’una metodologia o crítica d’art serioses. Un sector majoritari -de crítica però també de productors- sent autèntica por si, segons ells, es pretén “intel·lectualitzar” el que és una expressió festiva i popular del poble valencià. Encara existeix, per desgràcia, eixe prejudici autoexcloent d’assumir que el fet popular, precisament per pertànyer al “poble”, no necessita de cap rigor en el seu tractament o anàlisi. I, en esta visió, existeix un classisme lamentable que accepta el paternalisme de l’elit que sempre pretén instrumentalitzar el desenvolupament del fet cultural popular. Quan les falles van nàixer, precisament, amb un contingut crític contundent i “nociu” sense necessitat d’un desenvolupament tècnic o estètic professional. Era el que menys importava. La falla, al cap i a la fi és –o hauria de seguir sent- un mitjà d’expressió. Continua llegint “GUST(OS) I CRITERI(S)”

Anuncis

ANOTACIONS PER A UNA TEORIA DE L’ART DE LES FALLES

Al marge de la definició del concepte “falla”, l’estudi d’este format es veu llastrat per la falta d’un marc teòric i metodològic que permeta la seua anàlisi des dels principis dels estudis visuals, sense oblidar la seua vinculació amb una manifestació popular, encara que “estetiçada” i des d’una perspectiva realment multidisciplinària i no anecdòtica. La majoria d’estudis se centren en qüestions cal·ligràfiques -quasi des d’un formalisme estricte i de poca profunditat- i en unes definicions d’“estil” més preocupades per establir patrons i influències d’artistes previs que per crear vincles amb altres moviments artístics o expressions visuals que no han sigut estranyes als creatius fallers. Un clar exemple és el llenguatge publicitari i els seus recursos que, de manera més o menys conscient, van lligats al llenguatge del format faller, que necessita captar i atraure a una massa ofegada davant l’estímul sensorial propi dels dies grans de març. Continua llegint “ANOTACIONS PER A UNA TEORIA DE L’ART DE LES FALLES”

BONES INTENCIONS

A ningú ha d’estranyar que un nou espai sobre les Falles veja la llum en ple mes de maig. Com a fenomen cultural, la realitat de la festa de les Falles viu al llarg de tot l’any. És un absurd pretendre que únicament es parle d’elles durant el mes de març. Açò seria assumir que no són més que un esdeveniment puntual que res té d’important més enllà de ser un entreteniment festiu i artesanal passatger. Són moltes les activitats de tot tipus (recreatives, culturals, investigadores…) les que es desenvolupen a partir de la festa de les Falles i molts són els punts de vista des dels quals pot abastar-se el seu estudi. Són un fenomen molt més complex del que se sol pensar. Un dels majors errors ha sigut, precisament, no apreciar el seu potencial i el seu abast com cal. Continua llegint “BONES INTENCIONS”