GUST(OS) I CRITERI(S)

Pel seu caràcter popular, s’assumeix amb total naturalitat que les falles no poden ser analitzades des d’una metodologia o crítica d’art serioses. Un sector majoritari -de crítica però també de productors- sent autèntica por si, segons ells, es pretén “intel·lectualitzar” el que és una expressió festiva i popular del poble valencià. Encara existeix, per desgràcia, eixe prejudici autoexcloent d’assumir que el fet popular, precisament per pertànyer al “poble”, no necessita de cap rigor en el seu tractament o anàlisi. I, en esta visió, existeix un classisme lamentable que accepta el paternalisme de l’elit que sempre pretén instrumentalitzar el desenvolupament del fet cultural popular. Quan les falles van nàixer, precisament, amb un contingut crític contundent i “nociu” sense necessitat d’un desenvolupament tècnic o estètic professional. Era el que menys importava. La falla, al cap i a la fi és –o hauria de seguir sent- un mitjà d’expressió. Continua llegint “GUST(OS) I CRITERI(S)”

JOSÉ GALLEGO, LA CONVICCIÓ AUTODIDACTA (II)

Quan es pensa en l’obra de José Gallego, les característiques més destacades són la potència de la pintura, el gust pel detall i una calidesa que li diferencia de la resta. No obstant açò, ell considera que el seu punt fort no és la pintura, que potser siga allò que, a un primer nivell, destaca dels seus projectes. Tot i que la pintura, en moltes ocasions, oculta la gràcia de la labor escultòrica. Tampoc accepta, d’altra banda, que l’escultura siga la seua major destresa. Gallego es considera, sobretot, un creatiu, més que un pintor o un escultor. Un creatiu que és capaç de tenir una bona idea i desenvolupar-la a partir de diferents processos. Un creatiu amb una visió global que no se centra, amb exclusivitat, en la perícia manual. Continua llegint “JOSÉ GALLEGO, LA CONVICCIÓ AUTODIDACTA (II)”

L’OBRA D’ART FALLERA EN L’ÈPOCA DE LA SEUA REPRODUCTIBILITAT TÈCNICA

M’agradaria dedicar este text als meus companys Víctor Valero, Iván Esbrí i José Francisco Carsí. Sense les nostres converses i reflexions, moltes de les idees de l’article no  haurien madurat. Walter Benjamin va fer la resta.

L’aparició i consolidació del suro blanc, com a principal material per a la construcció de falles, s’ha venut en moltes ocasions com la fi del “refrito”, en desaparèixer el sistema de motles i esculpir-se directament sobre les peces de suro, amb un original creat i cremat sense possibilitat de còpia. Continua llegint “L’OBRA D’ART FALLERA EN L’ÈPOCA DE LA SEUA REPRODUCTIBILITAT TÈCNICA”