CAP A ON VA LA SECCIÓ ESPECIAL?

La secció especial gran està atrapada en un atzucac. Em sembla esgotada a nivell estètic i, sobretot, a nivell de contingut. Any rere any trobem menys falles d’esta categoria que aconseguisquen l’estatus d’emblemàtiques o, dit d’una altra manera, que tinguen la capacitat de romandre en la retina i en el record de l’espectador. Més enllà, és clar, dels volums o de l’espectacle que ens ofereixen les grues. La grandària descomunal, per desgràcia, encara sembla ser un requisit fonamental per a considerar que l’obra és bona. No obstant açò, la majoria de les comissions que imposen els seus desitjos a l’artista, no acaben d’entendre que, amb els actuals rigors pressupostaris, un “vull i no puc” es tradueix, generalment, en un fracàs. Per descurar-se, precisament, altres aspectes fonamentals de la falla. Igual o més interessants. Continua llegint “CAP A ON VA LA SECCIÓ ESPECIAL?”

FALLES, LLOCS COMUNS I ENDOGÀMIA TEMÀTICA

L’endogàmia artística, un fet més que notable en les actuals falles, ve donada no únicament per tenir quasi sempre com a referents falles anteriors. A nivell temàtic, també existeix una repetició constant, per la facilitat que determinats ítems o contextos “d’època” proporcionen en el moment de traslladar-los al format tridimensional. Continua llegint “FALLES, LLOCS COMUNS I ENDOGÀMIA TEMÀTICA”

CEBALLOS I SANABRIA, EL SOMRIURE DE LES FALLES (II)

La cal•ligrafia de Ceballos i Sanabria ja és una marca recognoscible. El seu tractament d’icones populars com Audrey Hepburn –que parteixen, al seu torn, de reinterpretacions prèvies com la d’Antonio de Felipe– passen sempre per un filtre aparentment naïf i de resultat deliciós, a partir de la pauta que marca el dibuix de Sanabria que, sense cercar-ho, ha donat amb una fórmula que funciona: lluminosa, positiva i tipificada amb les grans boques i el somriure perenne. Sense estridències i amb un color potent i una contenció major de la que se’ls sol atribuir. Continua llegint “CEBALLOS I SANABRIA, EL SOMRIURE DE LES FALLES (II)”

SERGIO AMAR: LA BAULA NECESSÀRIA (II)

L’arribada al taller de Marisa Falcó i Paco Pellicer va suposar el descobriment d’altres artistes i d’altres possibilitats estètiques allunyades de les falles que ell coneixia i admirava. Una de les seues principals influències a través d’aquell taller va ser –i segueix sent- la de Víctor Valero. Com el propi Amar indica, Valero li va fer descobrir la importància del contingut en les falles infantils a través d’un fil conductor, amb uns temes molt treballats i allunyats de la simple saturació de motius més o menys atractius que caracteritzen a molts dels projectes infantils. Continua llegint “SERGIO AMAR: LA BAULA NECESSÀRIA (II)”

ANOTACIONS PER A UNA TEORIA DE L’ART DE LES FALLES

Al marge de la definició del concepte “falla”, l’estudi d’este format es veu llastrat per la falta d’un marc teòric i metodològic que permeta la seua anàlisi des dels principis dels estudis visuals, sense oblidar la seua vinculació amb una manifestació popular, encara que “estetiçada” i des d’una perspectiva realment multidisciplinària i no anecdòtica. La majoria d’estudis se centren en qüestions cal·ligràfiques -quasi des d’un formalisme estricte i de poca profunditat- i en unes definicions d’“estil” més preocupades per establir patrons i influències d’artistes previs que per crear vincles amb altres moviments artístics o expressions visuals que no han sigut estranyes als creatius fallers. Un clar exemple és el llenguatge publicitari i els seus recursos que, de manera més o menys conscient, van lligats al llenguatge del format faller, que necessita captar i atraure a una massa ofegada davant l’estímul sensorial propi dels dies grans de març. Continua llegint “ANOTACIONS PER A UNA TEORIA DE L’ART DE LES FALLES”

ALTRES FORMES D’ANALITZAR UNA FALLA (II)

El contingut de les escenes d’Altres formes de vida, altres formes de ser mostraven una subtilitat i d’una profunditat admirables. A nivell temàtic, les escenes de Na Jordana 2015 es dividien en dos blocs, un de polític (l’escena de les màscares, l’emigració, el glory hole i les altres formes d’estat) i un altre sobre els drets, la sexualitat i la diversitat (el matrimoni transsexual i la completa escena de l’arbre genial i lògic). A més de l’homenatge a Stanley Kubrick i a Alfredo Ruiz. Continua llegint “ALTRES FORMES D’ANALITZAR UNA FALLA (II)”

ALTRES FORMES D’ANALITZAR UNA FALLA (I)

Gaudir d’un disseny i guió complet de Carlos Corredera en Falles –i més sabent que era el seu comiat, esperem, temporal- és un privilegi i un revulsiu per a l’estètica i els continguts fallers en general. I més amb una obra, Altres formes de vida, altres formes de ser per a Na Jordana 2015, en què l’artista ha pogut treballar amb plena llibertat de contingut, desenvolupant la que ha sigut la crítica més directa i crua de tota la seua carrera fins al moment, amb una economia de mitjans sorprenent i amb un llenguatge que beu de processos creatius com el de la publicitat. Escapant, al mateix temps, de qualsevol adorn o de concessió cara a la galeria. El resultat, una obra d’autor atractiva per les seues formes estudiades -però simplificades al màxim- i per un contingut amb una profunditat de lectura que molts no han volgut analitzar. Continua llegint “ALTRES FORMES D’ANALITZAR UNA FALLA (I)”