CAP A ON VA LA SECCIÓ ESPECIAL?

La secció especial gran està atrapada en un atzucac. Em sembla esgotada a nivell estètic i, sobretot, a nivell de contingut. Any rere any trobem menys falles d’esta categoria que aconseguisquen l’estatus d’emblemàtiques o, dit d’una altra manera, que tinguen la capacitat de romandre en la retina i en el record de l’espectador. Més enllà, és clar, dels volums o de l’espectacle que ens ofereixen les grues. La grandària descomunal, per desgràcia, encara sembla ser un requisit fonamental per a considerar que l’obra és bona. No obstant açò, la majoria de les comissions que imposen els seus desitjos a l’artista, no acaben d’entendre que, amb els actuals rigors pressupostaris, un “vull i no puc” es tradueix, generalment, en un fracàs. Per descurar-se, precisament, altres aspectes fonamentals de la falla. Igual o més interessants. Continua llegint “CAP A ON VA LA SECCIÓ ESPECIAL?”

FALLES, LLOCS COMUNS I ENDOGÀMIA TEMÀTICA

L’endogàmia artística, un fet més que notable en les actuals falles, ve donada no únicament per tenir quasi sempre com a referents falles anteriors. A nivell temàtic, també existeix una repetició constant, per la facilitat que determinats ítems o contextos “d’època” proporcionen en el moment de traslladar-los al format tridimensional. Continua llegint “FALLES, LLOCS COMUNS I ENDOGÀMIA TEMÀTICA”