CLASSICUS, A, UM

En el comentari i l’anàlisi de l’art de les falles, és habitual trobar la perversió o l’ús inadequat de determinats termes i conceptes extrets de la Història de l’Art. Les nocions “modernista”, “barroc”, “pictòric”… s’empren de forma totalment arbitrària, sense atendre a la seua vertadera definició i, quasi sempre, amb la intenció de dotar d’una falsa capa d’”autoritat” o “intel·lectualitat” a raonaments generalment pobres. És un crim que, malgrat comptar amb una metodologia establida -amb els seus termes i processos- intentem crear-ne una nova, pervertida i il·lògica, per tal d’analitzar la forma i el contingut de les falles. No seria més adequat tractar d’estendre eixa metodologia general, en la mesura de les possibilitats, a les particularitats del format faller atenent a la seua especificitat? Continua llegint “CLASSICUS, A, UM”

Anuncis

FALLES, LLOCS COMUNS I ENDOGÀMIA TEMÀTICA

L’endogàmia artística, un fet més que notable en les actuals falles, ve donada no únicament per tenir quasi sempre com a referents falles anteriors. A nivell temàtic, també existeix una repetició constant, per la facilitat que determinats ítems o contextos “d’època” proporcionen en el moment de traslladar-los al format tridimensional. Continua llegint “FALLES, LLOCS COMUNS I ENDOGÀMIA TEMÀTICA”