JOSÉ GALLEGO, LA CONVICCIÓ AUTODIDACTA (I)

La carrera de José Gallego suposa una de les trajectòries més sòlides dels últims anys en l’àmbit de les Falles i de les Fogueres. Una personalitat marcada i desenvolupada amb una llibertat inusitada en este món creatiu, a través d’un nombre molt limitat d’obres però amb projectes molt potents. Gallego és poc amic de la quantitat a través de la producció seriada i de delegar part del procés en altres mans. Necessita controlar i supervisar cada etapa del treball en la intimitat del taller i allunyat de l’exposició mediàtica, a través de l’exigència unida a un ferm sentit de l’autocrítica i a una voluntat de seguir evolucionant. Continua llegint “JOSÉ GALLEGO, LA CONVICCIÓ AUTODIDACTA (I)”

Anuncis

CONTESTACIÓ AL MODEL HEGEMÒNIC I CONCEPTES MUTILATS

Aquells projectes que s’han desenvolupat al marge del model hegemònic han sigut analitzats i valorats des dels mateixos prejudicis o paràmetres que la resta de falles. Fet que no ha permès una comprensió de la seua gènesi artística i d’un contingut moltes vegades més clar que aquell oferit per altres projectes convencionals. Moltes de les propostes que s’erigeixen com una alternativa no poden ser analitzades únicament des d’una perspectiva formal –que s’associa amb exclusivitat a la figuració i al representacionalisme- o de construcció del text. Les falles contràries al model hegemònic són de caràcter conceptual, desenvolupen una imatge a partir de la idea i no juguen al model de “tema i variacions” per tal de desenvolupar el contingut. Continua llegint “CONTESTACIÓ AL MODEL HEGEMÒNIC I CONCEPTES MUTILATS”

FALLES, LLOCS COMUNS I ENDOGÀMIA TEMÀTICA

L’endogàmia artística, un fet més que notable en les actuals falles, ve donada no únicament per tenir quasi sempre com a referents falles anteriors. A nivell temàtic, també existeix una repetició constant, per la facilitat que determinats ítems o contextos “d’època” proporcionen en el moment de traslladar-los al format tridimensional. Continua llegint “FALLES, LLOCS COMUNS I ENDOGÀMIA TEMÀTICA”

L’OBRA D’ART FALLERA EN L’ÈPOCA DE LA SEUA REPRODUCTIBILITAT TÈCNICA

M’agradaria dedicar este text als meus companys Víctor Valero, Iván Esbrí i José Francisco Carsí. Sense les nostres converses i reflexions, moltes de les idees de l’article no  haurien madurat. Walter Benjamin va fer la resta.

L’aparició i consolidació del suro blanc, com a principal material per a la construcció de falles, s’ha venut en moltes ocasions com la fi del “refrito”, en desaparèixer el sistema de motles i esculpir-se directament sobre les peces de suro, amb un original creat i cremat sense possibilitat de còpia. Continua llegint “L’OBRA D’ART FALLERA EN L’ÈPOCA DE LA SEUA REPRODUCTIBILITAT TÈCNICA”

CEBALLOS I SANABRIA, EL SOMRIURE DE LES FALLES (II)

La cal•ligrafia de Ceballos i Sanabria ja és una marca recognoscible. El seu tractament d’icones populars com Audrey Hepburn –que parteixen, al seu torn, de reinterpretacions prèvies com la d’Antonio de Felipe– passen sempre per un filtre aparentment naïf i de resultat deliciós, a partir de la pauta que marca el dibuix de Sanabria que, sense cercar-ho, ha donat amb una fórmula que funciona: lluminosa, positiva i tipificada amb les grans boques i el somriure perenne. Sense estridències i amb un color potent i una contenció major de la que se’ls sol atribuir. Continua llegint “CEBALLOS I SANABRIA, EL SOMRIURE DE LES FALLES (II)”

CEBALLOS I SANABRIA, EL SOMRIURE DE LES FALLES (I)

Volguera agrair a Francisco Sanabria i a José Luis Ceballos el seu interès i implicació en la redacció d’estos textos. Ha sigut un honor poder escriure sobre la seua obra.

La carrera artística de José Luis Ceballos i Francisco Sanabria està lligada irremeiablement a l’èxit dels seus projectes per a la Plaça de l’Ajuntament. No obstant açò, eixa notorietat ha eclipsat les seues aportacions en altres comissions, en més d’una dècada de sòlid treball que ha mantingut el seu caràcter intacte des de l’inici -gràcies a l’atractiu del disseny i del dibuix de Sanabria- que ha marcat la pauta formal que fa als seus projectes totalment recognoscibles a través d’un procés coordinat al cinquanta per cent entre els dos creatius. Continua llegint “CEBALLOS I SANABRIA, EL SOMRIURE DE LES FALLES (I)”

EXTRA “EKKLESSÍAM” NULLA SALUS

Ekklesía (Nou Campanar 2015) no ha sigut el primer projecte –ni, evidentment, la primera comissió- que s’ha aventurat a trencar sense concessions amb el model hegemònic. Tant a nivell de concepte com d’estètica. De fet, una de les principals crítiques serioses -al marge de l’absurda bilis que a alguns els brolla com un simple reflex dels seus propis complexos intel•lectuals- va ser la d’apuntar que Nou Campanar 2015 naixia del no-res, que era una comissió que abans havia lluitat per un tipus de falles diametralment oposat, que no tenia trajectòria en l’apartat “experimental” i que la seua potència i el seu estudiat impacte mediàtic aombraven a altres comissions més humils que porten anys lluitant per ampliar l’espectre en la manera d’entendre i de fer falles. Continua llegint “EXTRA “EKKLESSÍAM” NULLA SALUS”