“AICHÒ NO CHANTÉN” O LA FALSA INTEL·LIGIBILITAT DE LES FALLES

En el particular context de l’anàlisi de les falles, hi ha dos màximes que solen aparèixer unides: “açò no és una falla” i “açò no s’entén”. Quasi sempre, fent referència a un model de falla diferent al de la concepció hegemònica, que sobre la base del costum i de les convencions s’ha establit durant diverses dècades. S’assumeix així que, per exemple, una falla de cort convencional s’entén pel seu contingut i per les seues formes sense major dificultat, mentre que projectes com el dissenyat per Okuda i executat pel taller de Latorre i Sanz són inintel·ligibles i necessiten d’una complexa explicació extra. I, alguns, consideren que la necessitat d’una explicació anul·la el poder comunicatiu de la falla i per tant la seua funció primordial. Pareix que, qui opina açò, no coneix l’existència d’una publicació com el llibret de falla, amb l’explicació i relació de les escenes que contenen els versos explicatius per a poder entendre allò que es representa. De fet, eixos versos –primer en les parets pròximes i als peus de la falla- van nàixer davant la necessitat de completar el contingut per la més absoluta senzillesa i falta d’elements definitoris o atributs dels primers ninots, que no posseïen una vocació artística o artesanal en què es valorara la perícia tècnica del responsable. Continua llegint ““AICHÒ NO CHANTÉN” O LA FALSA INTEL·LIGIBILITAT DE LES FALLES”

Anuncis

CUL-DE-SAC

Sempre que s’inaugura l’Exposició del Ninot, les Falles semblen patir la síndrome del “dia de la marmota”. Però em dóna la sensació que cada any el tema degenera una miqueta més. I sí, m’estic referint al model de ninot amb iaio/xiquet i/o mascota que sol presentar-se com a garantia per a l’indult, hipotecant de manera molt trista la col·lecció de ninots que, des de fa molt de temps, deixà de ser un exemple de l’evolució plàstica –i no ho oblidem, de contingut- de l’art de les Falles. Eixa fórmula ad hoc, ens agrade més o menys, llastra a l’excés la capacitat creativa de moltes de les propostes que es presenten en els ninots grans.

IMG_0001

Continua llegint “CUL-DE-SAC”

EL VALOR DE L’EXPERIÈNCIA

No tot és nou. No tot és interessant. Tampoc en les Falles, un món amb una especial falta de memòria històrica i en el qual qualsevol mínim virtuosisme és considerat com una aportació o un assoliment, sense dur-se a terme una anàlisi amb més profunditat o en perspectiva de l’obra. Per a molts, les Falles comencen en el punt més llunyà de la seua pròpia memòria. Continua llegint “EL VALOR DE L’EXPERIÈNCIA”

GUST(OS) I CRITERI(S)

Pel seu caràcter popular, s’assumeix amb total naturalitat que les falles no poden ser analitzades des d’una metodologia o crítica d’art serioses. Un sector majoritari -de crítica però també de productors- sent autèntica por si, segons ells, es pretén “intel·lectualitzar” el que és una expressió festiva i popular del poble valencià. Encara existeix, per desgràcia, eixe prejudici autoexcloent d’assumir que el fet popular, precisament per pertànyer al “poble”, no necessita de cap rigor en el seu tractament o anàlisi. I, en esta visió, existeix un classisme lamentable que accepta el paternalisme de l’elit que sempre pretén instrumentalitzar el desenvolupament del fet cultural popular. Quan les falles van nàixer, precisament, amb un contingut crític contundent i “nociu” sense necessitat d’un desenvolupament tècnic o estètic professional. Era el que menys importava. La falla, al cap i a la fi és –o hauria de seguir sent- un mitjà d’expressió. Continua llegint “GUST(OS) I CRITERI(S)”

ENTREVISTA A ANTONI COLOMINA: “Els ninots indultats han sigut un patrimoni oblidat”

ANTONI COLOMINA SUBIELA és restaurador de béns culturals, artista plàstic i membre de l’Associació d’Estudis Fallers. Ha participat en la recent restauració de ninots del Museu de l’Artista Faller (València), que ha assentat un precedent en la conservació i restauració d’estes obres sota un criteri professional i científic. A més, és autor de diferents articles sobre la intervenció i difusió dels ninots com a bé cultural per a l’estudi de la festa de les Falles. En l’actualitat, es troba immers en la restauració de les roques del Corpus de València i de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller de Gandia. Continua llegint “ENTREVISTA A ANTONI COLOMINA: “Els ninots indultats han sigut un patrimoni oblidat””

CAP A ON VA LA SECCIÓ ESPECIAL?

La secció especial gran està atrapada en un atzucac. Em sembla esgotada a nivell estètic i, sobretot, a nivell de contingut. Any rere any trobem menys falles d’esta categoria que aconseguisquen l’estatus d’emblemàtiques o, dit d’una altra manera, que tinguen la capacitat de romandre en la retina i en el record de l’espectador. Més enllà, és clar, dels volums o de l’espectacle que ens ofereixen les grues. La grandària descomunal, per desgràcia, encara sembla ser un requisit fonamental per a considerar que l’obra és bona. No obstant açò, la majoria de les comissions que imposen els seus desitjos a l’artista, no acaben d’entendre que, amb els actuals rigors pressupostaris, un “vull i no puc” es tradueix, generalment, en un fracàs. Per descurar-se, precisament, altres aspectes fonamentals de la falla. Igual o més interessants. Continua llegint “CAP A ON VA LA SECCIÓ ESPECIAL?”

CLASSICUS, A, UM

En el comentari i l’anàlisi de l’art de les falles, és habitual trobar la perversió o l’ús inadequat de determinats termes i conceptes extrets de la Història de l’Art. Les nocions “modernista”, “barroc”, “pictòric”… s’empren de forma totalment arbitrària, sense atendre a la seua vertadera definició i, quasi sempre, amb la intenció de dotar d’una falsa capa d’”autoritat” o “intel·lectualitat” a raonaments generalment pobres. És un crim que, malgrat comptar amb una metodologia establida -amb els seus termes i processos- intentem crear-ne una nova, pervertida i il·lògica, per tal d’analitzar la forma i el contingut de les falles. No seria més adequat tractar d’estendre eixa metodologia general, en la mesura de les possibilitats, a les particularitats del format faller atenent a la seua especificitat? Continua llegint “CLASSICUS, A, UM”