“AICHÒ NO CHANTÉN” O LA FALSA INTEL·LIGIBILITAT DE LES FALLES

En el particular context de l’anàlisi de les falles, hi ha dos màximes que solen aparèixer unides: “açò no és una falla” i “açò no s’entén”. Quasi sempre, fent referència a un model de falla diferent al de la concepció hegemònica, que sobre la base del costum i de les convencions s’ha establit durant diverses dècades. S’assumeix així que, per exemple, una falla de cort convencional s’entén pel seu contingut i per les seues formes sense major dificultat, mentre que projectes com el dissenyat per Okuda i executat pel taller de Latorre i Sanz són inintel·ligibles i necessiten d’una complexa explicació extra. I, alguns, consideren que la necessitat d’una explicació anul·la el poder comunicatiu de la falla i per tant la seua funció primordial. Pareix que, qui opina açò, no coneix l’existència d’una publicació com el llibret de falla, amb l’explicació i relació de les escenes que contenen els versos explicatius per a poder entendre allò que es representa. De fet, eixos versos –primer en les parets pròximes i als peus de la falla- van nàixer davant la necessitat de completar el contingut per la més absoluta senzillesa i falta d’elements definitoris o atributs dels primers ninots, que no posseïen una vocació artística o artesanal en què es valorara la perícia tècnica del responsable. Continua llegint ““AICHÒ NO CHANTÉN” O LA FALSA INTEL·LIGIBILITAT DE LES FALLES”

Anuncis