EL VALOR DE L’EXPERIÈNCIA

No tot és nou. No tot és interessant. Tampoc en les Falles, un món amb una especial falta de memòria històrica i en el qual qualsevol mínim virtuosisme és considerat com una aportació o un assoliment, sense dur-se a terme una anàlisi amb més profunditat o en perspectiva de l’obra. Per a molts, les Falles comencen en el punt més llunyà de la seua pròpia memòria.

Molts d’aquells que s’autoproclamen experts no coneixen, no obstant açò, un mínim de l’evolució real de les Falles com a format artístic. Un format, a més, ple de complexitats. Tot se centra en l’ara, en la dada, la notícia mediàtica i la suposada novetat. L’elogi fàcil i el sobtat ascens als altars de, generalment, el cant a la mediocritat. I sempre ovacionat per una sèrie de mitjans de comunicació dedicats a la festa. Uns mitjans que, la majoria de vegades, deixen molt a desitjar per la seua falta de rigor o interessos personals. El fenomen de l’“artista a la moda” no és exclusiu del context faller, òbviament. Però com tot allò que passa pel filtre faller, és més concentrat i, si cap, pudent. A més, amb un públic de gust viciat que té por a l’aparició de noves tendències com si foren un sacrilegi, però que no deixa d’imposar, paradoxalment i vehementment, un únic i caduc model.

Per culpa d’eixa fallida perspectiva, grans artistes amb una enorme formació, control de la tècnica i idees genials; es veuen condemnats no ja a l’oblit mediàtic que no els considera populars o noticiables -el que torna a demostrar la flagrant ignorància de certes i “il·lustres” plomes- sinó que també es veuen obligats quasi a mendicar projectes; havent de demostrar, per culpa del seu ignorant “mecenes”, quina és la seua vàlua i què és el que han fet. I és injust. Molt injust.

Tenim tota una generació d’artistes, que hui ronden els 60 anys, absolutament menyspreats i relegats a un segon pla. Quan hauria de ser tot un honor el fet que ens seguisquen plantant coses d’interès i, sobretot, mantenint-se fidels a una manera de fer i de sentir que demostra que el procés de fer falles no és només una fi. Que existeix, afortunadament, un goig en el procés, una inquietud artística i personal que, al cap i a la fi, és el que distingeix eixe segell personal del simple i suposat virtuosisme.

I açò, a artistes com Vicente Almela o Víctor Valero, no els ha caigut del cel. L’experiència, com se sol dir, és un grau. Sumat al treball constant i a una formació artística ferma. Però sense deixar un procés important que en molts artistes actuals falla: un camí llarg de tot l’aprenentatge artesanal, un “do it yourself” valent que els ha permès una evolució però, i més important, un domini tècnic que pocs tenen. La seua generació ha passat per diferents “transformacions industrials” dins de l’àmbit creatiu faller. En l’actualitat, pocs artistes al marge d’este grup, coneixen tant i tan bé el procés. A més, evidentment, de grans figures anteriors com Puche, PepetSantaeulalia, Lorenzo o Ruiz. Domini al que cal afegir totes les seues inquietuds estètiques que, gràcies al desenvolupament d’altres activitats creatives, els ha permès enriquir el seu bagatge. Víctor Valero, en este sentit, torna a ser un altre referent. Amb les seues falles plagades de referències musicals, tipogràfiques, artístiques i del joguet. Elements que uneixen els seus projectes amb la cultura visual contemporània i que són una constant sorpresa.

Entre tanta flamant saba nova, tots els anys les seues creacions segueixen sent d’interès. El poder d’adaptació és un altre valor. Per açò frustra tant que el públic general no els tinga més en compte. No ja al nivell de reconeixement o de premis. Simplement, a nivell de respecte. De citar-los quan és necessari. De reactivar eixa memòria. De poder “aprofitar-nos” del seu coneixement. I no que siguen una espècie de moble exòtic per a rescatar quan alguna comissió de falla està d’aniversari i vol organitzar una setmana cultural.

Espais com el recentment declarat Museu Faller són ideals per a la preservació de tota eixa memòria. De tota eixa veritable història viva de les Falles. Dels autèntics mestres. De la gènesi de tot el que tenim hui. Entre tant de publirreportatge cursi i inútil de falleres majors, hi ha espai per a ells. Entre tant d’especial de falles i revistes mediocres, hi ha espai per a ells. Per dignitat. I per reconèixer-los el seu paper. Deixem de considerar-los “artesans”, quan s’usa el terme de forma pejorativa. Estos artistes han demostrat la seua capacitat. I a tots els nivells.

La inexistència d’una autèntica i experta crítica d’art, sumada a la tribuna de llibertat que propicien les xarxes socials, han aconseguit que tota la fallida perspectiva es pervertisca encara més. Que tot siga infinitat de fotos i poca digestió. Que tot siga superlatiu sense més. Que ningú es pare a valorar, a distingir, a discriminar i, sobretot, a analitzar. I cap anàlisi és possible sense perspectiva. Sense valorar el camí previ. Sense tenir en compte l’experiència dels altres. Valorar en exclusiva la suposada “novetat” allunyada del seu context genera un discurs “facilón”. Però també insuficient. I no hi ha major delator, sobretot en qüestions creatives, que la ignorància. Que les coses ens poden agradar més o menys, per descomptat. Però les coses no han sorgit del no-res. I menys en Falles.

Per açò, i més en este món on tot va accelerat, no podem exigir al que comença un immediat domini del format i una perfecció en la tècnica i en el material. Però el context faller, que agrada de crear estels constants amb els quals donar titulars, no permet el marge d’error habitual en qualsevol creatiu. Ni tan sols permet que hi haja un desenvolupament pausat en la seua formació, en estar exposats els artistes des de l’inici al focus mediàtic i a l’incult i mediocre jutge. . I ací és on produeix una altra paradoxa: que en poc temps es pretenga aconseguir la magnitud artística que reconeixem a tots eixos altres artistes que la van aconseguir amb els anys i que, al mateix temps, condemnem a l’oblit.

Advertisements

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s