GUST(OS) I CRITERI(S)

Pel seu caràcter popular, s’assumeix amb total naturalitat que les falles no poden ser analitzades des d’una metodologia o crítica d’art serioses. Un sector majoritari -de crítica però també de productors- sent autèntica por si, segons ells, es pretén “intel·lectualitzar” el que és una expressió festiva i popular del poble valencià. Encara existeix, per desgràcia, eixe prejudici autoexcloent d’assumir que el fet popular, precisament per pertànyer al “poble”, no necessita de cap rigor en el seu tractament o anàlisi. I, en esta visió, existeix un classisme lamentable que accepta el paternalisme de l’elit que sempre pretén instrumentalitzar el desenvolupament del fet cultural popular. Quan les falles van nàixer, precisament, amb un contingut crític contundent i “nociu” sense necessitat d’un desenvolupament tècnic o estètic professional. Era el que menys importava. La falla, al cap i a la fi és –o hauria de seguir sent- un mitjà d’expressió. Continua llegint “GUST(OS) I CRITERI(S)”