ENTREVISTA A ANTONI COLOMINA: “Els ninots indultats han sigut un patrimoni oblidat”

ANTONI COLOMINA SUBIELA és restaurador de béns culturals, artista plàstic i membre de l’Associació d’Estudis Fallers. Ha participat en la recent restauració de ninots del Museu de l’Artista Faller (València), que ha assentat un precedent en la conservació i restauració d’estes obres sota un criteri professional i científic. A més, és autor de diferents articles sobre la intervenció i difusió dels ninots com a bé cultural per a l’estudi de la festa de les Falles. En l’actualitat, es troba immers en la restauració de les roques del Corpus de València i de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller de Gandia. Continua llegint “ENTREVISTA A ANTONI COLOMINA: “Els ninots indultats han sigut un patrimoni oblidat””

CAP A ON VA LA SECCIÓ ESPECIAL?

La secció especial gran està atrapada en un atzucac. Em sembla esgotada a nivell estètic i, sobretot, a nivell de contingut. Any rere any trobem menys falles d’esta categoria que aconseguisquen l’estatus d’emblemàtiques o, dit d’una altra manera, que tinguen la capacitat de romandre en la retina i en el record de l’espectador. Més enllà, és clar, dels volums o de l’espectacle que ens ofereixen les grues. La grandària descomunal, per desgràcia, encara sembla ser un requisit fonamental per a considerar que l’obra és bona. No obstant açò, la majoria de les comissions que imposen els seus desitjos a l’artista, no acaben d’entendre que, amb els actuals rigors pressupostaris, un “vull i no puc” es tradueix, generalment, en un fracàs. Per descurar-se, precisament, altres aspectes fonamentals de la falla. Igual o més interessants. Continua llegint “CAP A ON VA LA SECCIÓ ESPECIAL?”

CLASSICUS, A, UM

En el comentari i l’anàlisi de l’art de les falles, és habitual trobar la perversió o l’ús inadequat de determinats termes i conceptes extrets de la Història de l’Art. Les nocions “modernista”, “barroc”, “pictòric”… s’empren de forma totalment arbitrària, sense atendre a la seua vertadera definició i, quasi sempre, amb la intenció de dotar d’una falsa capa d’”autoritat” o “intel·lectualitat” a raonaments generalment pobres. És un crim que, malgrat comptar amb una metodologia establida -amb els seus termes i processos- intentem crear-ne una nova, pervertida i il·lògica, per tal d’analitzar la forma i el contingut de les falles. No seria més adequat tractar d’estendre eixa metodologia general, en la mesura de les possibilitats, a les particularitats del format faller atenent a la seua especificitat? Continua llegint “CLASSICUS, A, UM”