“Siempre emerge lo que se sumerge” Maestro Gozalbo 2015 -amb disseny de Ramón Pla i executada pel taller de Manuel Algarra amb Paco López Albert- ha sigut considerada com una de les millors falles de l’any, per haver tret a relluir el més positiu d’un model hegemònic, amb un tema mil voltes revisitat -però desenvolupat amb criteri- i amb un preciosisme en la factura tècnica molt del gust del públic.

No obstant açò, moltes de les anàlisis -l’error de sempre- entren a valorar únicament el remat. Allò que es més visible. Allò que és més gran. I esta falla era igualment interessant pel seu contingut crític, tot polític, que es trobava en les escenes. Amb contundència.

Em sorprèn que la gent elogie una falla sense parar-se a pensar si el contingut era l’adequat, si la concordança amb eixe contingut era real -i no amb crítiques forçades i ficades amb calçador- i si en conjunt la falla era una proposta interessant.

Jo crec que la falla era bona precisament per tot açò. Sense eixe desenvolupament del contingut ajustat però amb crítica, la proposta no hauria deixat de ser una decoració gran i preciosista. Allò que, veritablement, són tantes altres falles que es titllen amb eixe terrorífic vocable: “fallón”.

Per això no entenc com veient una maqueta o pantalla algú pot pronunciar-ho. O és que el contingut vos és igual?

Amb un projecte, l’única cosa que podem dir és “pinta bé” o “més del mateix”.

Advertisements

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s