CEBALLOS I SANABRIA, EL SOMRIURE DE LES FALLES (II)

La cal•ligrafia de Ceballos i Sanabria ja és una marca recognoscible. El seu tractament d’icones populars com Audrey Hepburn –que parteixen, al seu torn, de reinterpretacions prèvies com la d’Antonio de Felipe– passen sempre per un filtre aparentment naïf i de resultat deliciós, a partir de la pauta que marca el dibuix de Sanabria que, sense cercar-ho, ha donat amb una fórmula que funciona: lluminosa, positiva i tipificada amb les grans boques i el somriure perenne. Sense estridències i amb un color potent i una contenció major de la que se’ls sol atribuir.

No obstant açò, no podem negar altres influències que, de manera més o menys conscient, han assumit en els seus projectes. L’obra de Joan S. Blanch va marcar des d’un principi la seua concepció de la falla municipal per la temàtica i per com esta es desglossa a partir de les personificacions. Una influència que van madurar i que van portar al seu terreny. El caràcter esquemàtic associat a la línia de Corredera o l’aparent simplicitat de Marina Puche, han deixat petjada sobre una potent personalitat prèvia que, encara que definida, no és impermeable. A un nivell tècnic, d’altra banda, la claredat en l’aplicació del color és, novament, influència de José Puche, qui els va ensenyar a pintar. Una aplicació neta i subtil del color, en la qual la decoració no obstaculitza o condemna l’obra a un horror vacui del que pequen molts altres projectes infantils.

https://nouparot.files.wordpress.com/2015/10/img_1593.jpg?w=452&h=603
Detall de la Falla Ajuntament infantil Plaça de l’Ajuntament 2014, de Ceballos i Sanabria. Personificacions de les funcions municipals.

Les seues preferències temàtiques, malgrat haver sigut tractades amb assiduïtat en les falles, han aportat un gir personal que els distancia d’una simple repetició. Les seues falles poden semblar-nos blanques. Però mai ràncies.

Fet demostrable especialment en les seues obres per a l’Ajuntament, en què sempre han desenvolupat un projecte relacionat amb la ciutat per tal de trobar l’empatia amb València i amb els seus veïns, acostant els temes més diversos –les festes de la ciutat, el Tribunal de les aigües, els museus de València, el Segle d’Or- no únicament a un públic infantil, també a l’adult. Depenent de la seua cultura, s’aproximarà en un grau de profunditat divers al contingut de la falla. Sense deixar de costat, òbviament, l’entreteniment que les seues falles ofereixen.

No es pot negar, d’altra banda, que la falla de l’Ajuntament comporta per a molts uns condicionants promocionals obvis. Però en cap cas els ha suposat un fre a la seua creativitat, a més de proporcionar un espai igualment vàlid per a l’experimentació tècnica moderada dins de la seua fórmula i que sempre ha comptat amb la confiança plena del promotor. Però l’èxit constant va associat a una exigència constant. La recepció i acceptació dels seus projectes ha anat in crescendo, i semblaren tocar sostre en La València daurada 2013. Però no va ser així. La seua capacitat per als “temes valencians” sembla inesgotable i han aportat sempre una nova lectura infantil.

https://nouparot.files.wordpress.com/2015/10/img_0250.jpg?w=804&h=603
La València daurada Plaça de l’Ajuntament 2013, de Ceballos i Sanabria. Una de les seues obres més redones i més completes pel seu contingut cultural.

No obstant açò, la potència d’una falla plantada en el centre com és la de l’Ajuntament, que atrau també a la majoria de turistes, ha fet perdre la pista dels seus altres projectes que, en cap cas, són plantejats com un complement a la plaça principal. A més, en eixes comissions, la inexistència d’un focus mediàtic tan evident els ha permès un altre grau de llibertat (Quart – Palomar 2012 Penjats!) mantenint la seua marca en tot moment, encara que amb variacions. La fidelitat a la seua manera de fer, és precisament, el seu principal reclam comercial.

En els últims anys, els temes han anat confluint a partir d’un riu d’idees al qual es retorna des del principi de la seua carrera. La València daurada (1), per exemple, estava pensada per a l’Ajuntament en 2012, però l’aniversari de La Pepa la va posposar un any. En moltes ocasions, el punt de partida de la falla és un motiu que desemboca en un tema, amb idees que entren i ixen dels projectes i que acaben configurant-se en el futur. De barri en barri (2016), per exemple, era una idea arrossegada des de fa temps però que no sabien com articular amb claredat. Igualment, hi ha hagut anys molt complexos. En 2012 ¡Viva la Pepa!: parlar d’una constitució de 200 anys en un format de falla infantil no és una tasca senzilla. Encara que la major densitat temàtica i narrativa la trobem en 2009 València 1909 per a l’Ajuntament, sobre l’himne de l’exposició de 1909, que va poder traduir-se a un llenguatge senzill malgrat l’especificitat i component cultural complex que parlava de personatges com José Serrano o Maximiliano Thous, que podria dificultar la proximitat amb el públic. La seua capacitat de condensar és admirable.

https://nouparot.files.wordpress.com/2015/10/img_6040.jpg?w=904&h=603
Detall de Foc i festa, falla infantil Conde Salvatierra – Cirilo Amorós 2015, de Ceballos i Sanabria. Un tema recurrent en les falles, traslladat a la seua cal·ligrafia personal.

A més d’internet com a principal font per a establir el tema, no han deixat de costat els testimoniatges orals de, per exemple, membres del Tribunal de les aigües –per a l’Ajuntament 2011 El Tribunal de les aigües-, del bibliòfil Rafael Solaz per a la futura falla dels barris… És un procés important el recórrer als experts. El complement d’eixes informacions és fonamental i ajuda en el procés de digestió de la temàtica.

Per tot açò, se sol afirmar que els seus projectes, sobretot els municipals, tenen una intenció didàctica. No obstant açò, eixa no ha sigut la principal voluntat de les seues falles infantils. El que no significa, evidentment, que de les seues obres no es puga realitzar una lectura didàctica (2) a partir dels continguts. La seua manera de plantejar i d’entendre els contingut –tema i variacions- ha permès que la temàtica puga ser aprofitada a un altre nivell i que el visitant puga retenir alguna noció del contingut exposat en la falla. Fins i tot en les falles aparentment menys didàctiques, com El somni de Cirilamón Conde Salvatierra – Cirilo Amorós 2013 (molt similar en plantejament a La cort del Rei Sol Exposició 2014) el seu rerefons era, en realitat, com realitzar un ninot, sense caure en la forma més convencional d’explicar-ho i, a més, amb diferents nivells de lectura.

https://nouparot.files.wordpress.com/2015/10/img_1265.jpg?w=804&h=603
Detall de la falla infantil Exposició 2014 La Cort del Rei Sol, de Ceballos i Sanabria. La idea tenia el seu origen en una escena de la falla Aras de Alpuente – Castell de Pop en 2007 Boníssim!!! i va madurar amb l’ajuda de la escriptora Teresa Broseta, que li va donar la forma d’un conte infantil. En lloc de fer referència de manera directa als planetes, estos apareixen personificats com a figures mitològiques. Però no a través de la seua configuració en l’Antiguetat clàssica, sinó a través de la caracterització en l’època barroca, amb un rerefons teatral vinculat a la Cort del Rei Luis XIV de França. Una profunditat de lectura formidable.

La solvència i acceptació dels seus projectes al llarg d’esta dècada els ha convertit en un autèntic i respectat referent en el món de les falles infantils, a partir d’una base tècnica impecable dins del format i una comercialitat que, repleta de llocs comuns, manifesta una personalitat recognoscible. Un formidable exemple que la qualitat no està renyida amb l’entreteniment.

________________________________________

(1) En La València daurada el motiu inicial era la inclusió dels àngels de Paolo da San Leocadio Francesco Pagano, el descobriment i restauració dels quals es va produir quan encara estaven en la facultat. Daniel Benito els va assessorar en el tema que va derivar en la culminació del Segle d’Or, i la falla es va plantejar com una entrada reial d’Alfons el Magnànim.

(2) De ¡Viva la Pepa! es va fer un ebook que parlava de l’actual constitucionalisme. De La València daurada es va redactar un blog i es va realitzar un contingut audiovisual que desglossava personatges i continguts. Per a Painting València es va pensar a fer una exposició i una guia didàctica que continguera obra dels artistes citats en la falla.


Anuncis

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s