Volguera agrair a Francisco Sanabria i a José Luis Ceballos el seu interès i implicació en la redacció d’estos textos. Ha sigut un honor poder escriure sobre la seua obra.
La carrera artística de José Luis Ceballos i Francisco Sanabria està lligada irremeiablement a l’èxit dels seus projectes per a la Plaça de l’Ajuntament. No obstant açò, eixa notorietat ha eclipsat les seues aportacions en altres comissions, en més d’una dècada de sòlid treball que ha mantingut el seu caràcter intacte des de l’inici -gràcies a l’atractiu del disseny i del dibuix de Sanabria- que ha marcat la pauta formal que fa als seus projectes totalment recognoscibles a través d’un procés coordinat al cinquanta per cent entre els dos creatius.
La seua arribada al món de les falles en 2004, però, va ser un fet més espontani que premeditat. Al principi cap dels dos es va plantejar les falles com a un objectiu professional. La seua experiència en la llicenciatura de Belles Arts (1) amb els materials associats a la creació fallera (2) va ser escassa. No obstant açò, i com tantes vegades ells mateixos han relatat, en el penúltim any de carrera van coincidir amb Marina Puche en una de les assignatures. Va ser Marina qui els va introduir en el món dels tallers i, a més, per la porta gran: el taller de José Puche, que en aquell 2002 realitzava la falla d’Exposició – Misser Mascó. Ceballos i Sanabria consideren que la seua relació d’amistat amb José Puche va ser l’impuls fonamental perquè tots dos s’animaren a realitzar i plantar una falla poc temps després, ja durant el seu últim any de llicenciatura.
Però, com a tants altres artistes que han dedicat la seua carrera professional a les falles, l’afició pel format els venia des de ben joves, amb les rondes que realitzaven en el seu benvolgut barri de sant Isidre. Igualment, com recorda José Luis, van ser d’aquells xiquets que realitzaven les seues “falles silvestres” amb cartons. És curiós, d’altra banda, que els dos artistes recorden justament una falla de José Puche com un dels primers impactes que confirmarien la seua afició pel format, molt lluny encara de convertir-se en la seua vocació professional: Prehistòria fallera (1994) en Arxiduc Carles – Xiva.
Just deu anys després, arribaria la seua primera falla per a una comissió lligada a la història de José Puche: Quart – Palomar. La comissió complia el seu 150 aniversari i es va fer un major esforç pressupostari per a plantar. El tàndem artístic havia intentat provar fortuna a sant Isidre, però la falta d’experiència no els va obrir cap porta. Per a Quart-Palomar 2004 van presentar tres esbossos, i la seua realització va comptar amb l’assessorament tècnic de Puche al costat del magisteri en fusteria de Guillermo Rojas.
Però açò va ser només el principi. La tècnica, com en qualsevol altre treball, es va aprendre a força de treballar-la. Fet que, en relativament poc de temps, els ha donat una soltesa tècnica i una professionalitat que, al marge del contingut o de la injustament criticada comercialitat dels seus projectes, ningú no pot negar.
L’èxit d’aquella primera proposta els va permetre renovar en la comissió en 2005 i 2006, ascendint de categoria en poc temps, igual que els ha passat en altres comissions i en fogueres. Símptoma de la tranquil•litat atorgada pel saber fer. 2005 també va suposar la seua arribada a Aras de Alpuente – Castell de Pop, on seguirien en 2006 -que va suposar, quasi en un temps record, la seua arribada a especial. Però la seu encara curta experiència i la seua joventut, com en tants altres casos, va comportar un fracàs- i 2007. Eixe segon any en especial, amb un cinquè premi, els va saber a glòria i és, a més, un punt d’inflexió que marcaria un creixement artístic que s’estén, especialment, en els seus projectes municipals.
2008 suposa l’arribada a l’Ajuntament. Des del principi de la seua perllongada relació amb esta falla infantil, cercaren establir un plantejament diferent per tal d’evitar, com solia ocórrer en els noranta, que la falla municipal poguera intercanviar-se amb qualsevol altra de la ciutat. Volien una diferència perquè la falla infantil fóra representativa dels temes propis i populars de València, en la línia que, abans d’ells, el mestre Joan S. Blanch havia provat en la plaça.
Les falles municipals de Ceballos i Sanabria, de manera ininterrompuda, han creat un format de falla infantil que ha gaudit d’un èxit majoritari entre crítica i públic. Malgrat les crítiques sobre la imatge estereotipada, codificada i blanca de la cultura i de la identitat valenciana, han aconseguit una notorietat i una exposició pública –sense oblidar la seua lectura didàctica- que contrasta amb el fracàs de la majoria de projectes municipals grans d’estos mateixos anys. Consideren que el seu treball per a l’Ajuntament ha aconseguit posicionar d’alguna manera la falla infantil municipal i ha creat una noció del que, per a molts, esta falla ha de ser. Qüestió discutible, però no per açò menys meritòria o acceptada.
De manera paral•lela al treball per a l’Ajuntament, la seua carrera va prosseguir en Menéndez Pelayo – Avinguda de Catalunya (2008), Ceramista Ros – José María Mortes Lerma (2009, 2010), Palleter – Erudit Orellana (2010), novament a Quart – Palomar (2011 al costat de Marina Puche, 2012), Conde Salvatierra – Cirilo Amorós (2011, 2012, 2013, 2015) i, novament en especial, Exposició – Misser Mascó (2014). Sempre ha sigut fonamental cercar un complement artístic i econòmic a allò que permet l’Ajuntament, que pot no renovar-se el següent any en tractar-se d’un concurs públic. No obstant açò, serà difícil veure’ls novament combinant el projecte municipal amb una falla de secció especial, on el nivell d’exigència és sempre altíssim i, en molts aspectes, pot resultar contraproduent per al taller.
Malgrat el notable volum de treball alguns anys, la gestió conjunta està més que assumida, en un procés i una mecànica pròpia i assentada amb el temps. A més, tot projecte parteix d’un disseny en el qual els elements estan ja estudiats, dissenyats i plasmats en el dibuix. El que permet una major rapidesa en la gestió del procés material.
Igualment, este tàndem artístic ha mostrat una gran intel•ligència en saber promocionar la seua obra a través d’un intens ús de les xarxes socials, en expandir el seu camp de creació més enllà de les falles (3) amb la línia de disseny propiciada per Qadrets, que permet una total autogestió i uns resultats comercials que parlen per ells mateixos. Al que cal sumar tots els seus treballs de restauració i conservació del patrimoni.
________________________________________
(1) Francisco Sanabria és, a més, llicenciat en Història de l’Art.
(2) En la facultat, amb el professor Pepe Romero, havien practicat tallant algunes peces en suro per a Cabanyal portes obertes, amb unes figures de suro recobertes amb escaiola, però amb una tècnica que no s’assembla a la desenvolupada en les falles.
(3) A més, han participat en fogueres durant cinc anys per a Baver – Els antigons, des de 2009 a 2013. En 2016 aterren en Altozano.
