SERGIO AMAR: LA BAULA NECESSÀRIA (II)

L’arribada al taller de Marisa Falcó i Paco Pellicer va suposar el descobriment d’altres artistes i d’altres possibilitats estètiques allunyades de les falles que ell coneixia i admirava. Una de les seues principals influències a través d’aquell taller va ser –i segueix sent- la de Víctor Valero. Com el propi Amar indica, Valero li va fer descobrir la importància del contingut en les falles infantils a través d’un fil conductor, amb uns temes molt treballats i allunyats de la simple saturació de motius més o menys atractius que caracteritzen a molts dels projectes infantils.

El progressiu coneixement d’eixa “altra manera de fer” s’ha reflectit en el seu treball a través d’una progressiva simplificació configurada a partir d’una cal•ligrafia de senzillesa aparent i que molts han assumit com fàcil d’imitar. No obstant açò, la coherència i la potència artística de Sergio Amar deixen clar on està l’original i on està la còpia.

https://i1.wp.com/unnouparot.hol.es/wp-content/uploads/2015/05/IMG_8771.jpg
Falla infantil Corretgeria – Bany dels Pavesos 2012 “Cap a on anem?” de Sergio Amar. Exemple de la progressiva simplificació de les seues falles i l’herència del còmic (foto cedida per Raúl Llibrer de “Planet Fallas”).

En un procés regit per la màxima de “menys és més”, Sergio Amar ha assumit les influències d’altres creatius relacionats amb el món de les falles, que van des de la línia clara i potent de Carlos Corredera –encara que no el seu contingut- al moviment que associem a l’obra de Ramón Pla. Elements assumits i traslladats al seu llenguatge i que han enriquit notablement la seua forma de treballar. Amar segueix de prop als nous talents i reconeix les seues influències. Actitud necessària per a evitar estancar-se i per a potenciar la transformació del món creatiu propi.

La il•lustració[1] és una de les seues principals vies per a trobar motius que seran desenvolupats després. El còmic –i no solament Spirou com ja vam assenyalar- són fonamentals per tal d’entendre la seua obra i eixe procés de simplificació que explica el pas d’unes figures més grotesques i d’un major modelatge a un reconeixement de la forma amb el detall just.

És important que el públic infantil puga assumir alguna idea o conclusió de tot l’exposat en la falla, però sense negar un altre grau de lectura o de complexitat que faça gaudir als adults. No obstant açò, que l’obra cride l’atenció entre la saturació d’estímuls dels dies de falles i que el contingut siga assumit, no suposa una tasca fàcil. Sergio Amar considera que, en algunes ocasions, s’ha excedit amb el contingut textual o temàtic de les seues falles. Un bon exemple és la falla que a Cuba – Literat Azorín va dedicar en 2013 a la llum amb Il.luminat. Malgrat que tots els elements estaven mesurats i estudiats, el contingut real va passar inadvertit per la seua complexitat en l’exposició. En altres ocasions, com la falla dedicada a les matemàtiques en l’Antiga de Campanar 2010 Las matemágicas, l’anècdota va suposar el fil conductor.

https://i2.wp.com/unnouparot.hol.es/wp-content/uploads/2015/05/dsc_0384.jpg
Falla infantil Cuba – Literat Azorín 2013 “Il.luminat” de Sergio Amar. La complexitat del tema adaptada a un llenguatge senzill (foto cedida per Raúl Llibrer de “Planet Fallas”).

En Ingràvida el procés de complexitat temàtica exposada de manera senzilla es va desenvolupar a través de personatges “ingràvids” extrets de la cultura visual popular a la qual Amar no és alié, per la influència crucial del còmic: Superman, Batman… o fins i tot Campanilla, van ser la porta d’entrada a un tema que, com el propi artista ha explicat, va sorgir llambregant un llibre de física amb la posterior cerca d’informació que seria condensada més tard a través d’elements llegibles i mitjançant l’ús d’imatges que motiven però que no suposen un simple “talla i pega”, si no que s’insereixen dins del procés creatiu global.

https://i0.wp.com/unnouparot.hol.es/wp-content/uploads/2015/05/IMG_8247.jpg
Detall de la falla infantil Gayano Lluch – Doctor Marco Merenciano 2015 “Ingràvida” de Sergio Amar.

No obstant açò, Sergio Amar afirma que cada vegada li resulta més complex trobar nous temes per a tractar. La biblioteca, les llibreries i la font inesgotable que hui suposa internet, van proporcionant a través d’anècdotes o fets curiosos l’embrió d’un guió que sempre està lligat a altres referents, en un procés creixent que l’artista va portant al seu terreny i que es caracteritza sempre per una explosió positiva que no deixa de costat el contingut didàctic. S’allunya així de la tendència de tall estilitzat i malenconiós potenciada per l’altre gran nexe artístic amb la nova generació d’artistes infantils: David Moreno.

Oposats en l’apartat estètic, Sergio Amar admira l’obra de Moreno, especialment per la seua coherència i valentia, en haver trencat motles i haver aportat una riquesa sense por al fracàs a través de la llibertat artística i un coneixement profund del format. Igualment, Amar és seguidor i admirador de les falles metafòriques i d’ensomni de Miguel H i de Marina Puche, en un procés recíproc a través del tractament de temes de caràcter oníric, amb un punt surrealista i inversemblant que ha començat a poblar el treball d’Amar en els últims anys. La seua cal•ligrafia s’ha anat estilitzant, amb un moderat atreviment que, en cap cas, trenque els límits que, segons ell, pogueren abocar-li al fracàs creatiu.

https://i1.wp.com/unnouparot.hol.es/wp-content/uploads/2015/05/IMG_8455.jpg
Detall falla infantil Plaça del Mercat Central 2015 “Aquàtica” de Sergio Amar. Un exemple de la influència exercida pels artistes més joves que despunten en el món de les infantils, amb tot un seguit de personatges mimetitzats amb animals i plantes, en un joc oníric o surrealista.

D’altra banda, la presència d’Iván Tortajada en el seu espai de treball[2] com a col•laborador, ha marcat el desenvolupament del jove artista però, al mateix temps, Amar reconeix que la seua manera de pintar s’ha vist influïda per la paleta de Tortajada en arreplegar elements del seu admirat José Gallego, a través d’una simplificació expressada en les tintes planes que hui és visible en la pintura d’Amar. De la mateixa manera, la seua manera de tractar el color ha influït a Tortajada que, en un interessant viatge de tornada, Amar ha assumit de forma evolucionada. Especialment en l’ús de colors fosforescents.

Però, si es parla del color, no podem deixar de costat la importància exercida per Moisés Alarcón en la carrera d’Amar, un mestre de la pintura que ha seguit col•laborant en el seu taller de forma intermitent. Alarcón li va fer comprovar la importància d’una bona aplicació del color que perd força en el carrer, on la llum i els condicionants de tot tipus són diferents als d’un taller. L’aspecte pictòric és el que menys gaudeix –com li ocorre a la majoria d’artistes- per ser el procés final, quan menys temps queda i quan més pressió se sent. I és l’aspecte que més critica de la seua pròpia obra.

No obstant açò, i malgrat la seua humilitat, la constància i saber fer d’Amar li han permès un ascens i un èxit assumits amb una gran tranquil•litat, sense els beneficis o desavantatges d’una presència mediàtica excessiva que, en ocasions, pot resultar contraproduent. Malgrat açò, l’existència d’una base sòlida no anul•la l’enorme respecte que cada exercici suposa per a l’artista. Mantenir eixa bona marxa, mantenir eixa estabilitat, és realment difícil.

I més en un format que ha absorbit la seua vida laboral i que, malauradament, no li permet desenvolupar altres activitats relacionades amb la il•lustració o vinculades a altres disciplines artístiques. Però també ha sigut esta dedicació la que li ha permès constituir una autoria clara, en la qual ha sabut equilibrar el segell personal amb una voluntat comercial. Però sempre de manera seriosa, conscient i madura. Sense deixar, en cap cas, de gaudir cada dia del seu treball.

Sergio Amar no accepta que el seu procés d’aprenentatge haja conclòs, però la irrupció de nous valors i la rapidesa amb la qual tot esdevé en les falles no ens dóna l’oportunitat que el treball siga digerit en la seua justa mesura. La seua constància, per tant, va unida a l’autocrítica i a un esperit de superació per a fer front no solament a la competència d’altres artistes, també per a enfrontar-se a l’arma de doble tall que en moltes ocasions suposen els mitjans de comunicació relacionats amb les falles. S’arriba a més gent, és cert. Però també hi ha generadors d’opinió poc imparcials units a l’oportunitat de rèplica immediata per part d’un públic que es creu amb el dret a desmerèixer i fins i tot a faltar al respecte, en moltes ocasions amb una manca d’arguments notòria.

En qualsevol cas, i malgrat les injustícies del món faller, Sergio Amar ja és la veu de l’experiència. Un referent en creixement i en continu aprenentatge, però que ha donat sobrada mostra de la seua capacitat artística i de saber gestionar l’èxit, no per a acomodar-se sinó per a créixer com a creatiu. Amar no és únicament un nexe. És protagonista anb tot el mèrit.

BIBLIOGRAFIA

ESBRÍ, Iván, “Mans assaonades, saba nova”, Llibret AC Falla El Mocador, Sagunt, 2014
________________________________________
[1] Figures actuals com Rébbeca Dautremer o Macu Romero li han descobert noves formes de dibuixar i, alhora, han establit un pont cap a altres artistes, gràcies a la rapidesa i facilitat per al proveïment d’imatges que hui suposa internet. Pinterest s’ha convertit per a Sergio Amar en una eina fonamental.

[2] Álvaro Guija ha sigut un altre dels artistes formats en el seu taller.

Anuncis

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s