SERGIO AMAR: LA BAULA NECESSÀRIA (I)

Agrair a Sergio Amar l’atenció i l’ajuda per a la realització d’este text. Sempre és un plaer escriure sobre una persona a la qual respectes i admires.

Els deu anys de carrera de Sergio Amar es defineixen per la solidesa, la constància, la coherència i la sinceritat del que, al cap i a la fi, és el seu treball. Sense negar els límits d’un format amb un component industrial i/o comercial notable, la seua obra manifesta una autoria respectada i volguda pel públic.

Una carrera en constant transformació a través de la moderada experimentació. Amar s’ha erigit com una baula necessària entre la transformació del món de les infantils impulsada des dels 80 -amb les referències ineludibles de Víctor Valero, Vicente Almela, Vicente Lorenzo, Moisés Alarcón i José Manuel Alares- i la segona revolució infantil carismàtica i potent en la dècada actual. Sense el seu treball com a enllaç, moltes de les falles infantils que hui ens fan gaudir no haurien tingut lloc. Encara que, en cap cas, Amar pertany a un episodi anterior o tancat. Ell també és part de la gratificant efervescència de les falles infantils dels nostres dies, en les quals s’exerceix una admiració i influència recíproques, amb la frescor d’un model de falla que, en el seu cas, ha creat escola i massa imitadors.

Llicenciat en Belles Arts, la seua primera falla en 2005 per a Blasco Ibáñez – Plaça Mestre Ripoll, va suposar un complet procés autodidacta, enfrontant-se per primera vegada al suro davant la possibilitat d’iniciar-se en el tradicional procés del cartó, ja quasi extint per aquells anys. Igual que molts altres artistes, el seu primer contacte material amb el món dels tallers s’havia produït molts anys abans, en col•laborar en aspectes tècnics en el taller de Marisa Falcó i Paco Pellicer en 1997[1], amb treballs d’empaperat i de donar de blanc a les figures.

La seua primera falla, una vegada acabada la formació universitària, estava carregada de referències a Le petit Spirou[2] de Tome i Janry. La influència exercida per la il•lustració i per la historieta gràfica, que han dotat d’una vivacitat totalment recognoscible a la seua manera de treballar, ja és visible des del primer projecte.

Detall falla infantil Plaça del Mercat Central 2015 “Aquàtica” de Sergio Amar.
Detall falla infantil Plaça del Mercat Central 2015 “Aquàtica” de Sergio Amar.

D’altra banda, la seua preferència pel format de les falles infantils no s’explica únicament per les evidents facilitats logístiques. En el taller en què inicia el seu treball, la majoria de les falles realitzades eren infantils i fugien del convencionalisme que molts associaven a este tipus de projectes. Va descobrir les possibilitats estètiques i va assumir que la seua menor grandària permet un major domini global del resultat. Amb la contrapartida que tot ha d’estar molt més treballat en observar-se a menor distància.

Després d’eixa primera incursió, en la qual Amar no pot deixar de veure defectes, la seua carrera va seguir en 2006 amb la contractació de quatre falles: Peu de la Creu, Fra J. Rodríguez – Pintor Cortina, Arrancapins i, finalment, una de les claus de la seua carrera: Corretgeria – Bany dels pavesos, comissió en què va romandre fins a l’exercici de 2013. La seua múltiple participació a València no li va impedir estrenar-se en 2006 en les fogueres d’Alacant[3] al costat de Llácer i per mediació de Moisés Alarcón.

https://i0.wp.com/unnouparot.hol.es/wp-content/uploads/2015/05/E087i_jpg.jpg
Falla infantil Arxiduc Carles – Xiva 2007 “¡Shhhhh, Silenci! ¡Estem Dormint!” inici de Sergio Amar en la secció especial infantil. Foto cedida per Ángel Romero de “Cendra Digital”.

Durant esta col•laboració, un membre de la comissió Arxiduc Carles – Xiva li va oferir la possibilitat, tan sols amb dos anys de carrera, de plantar en secció especial infantil. Un debut en la secció en 2007 que, a diferència de tants altres casos, va suposar una consolidació ràpida, mantenint-se des de llavors en les seccions altes de falles infantils. El seu cas, afortunadament, no va ser un “debut i comiat”. El projecte, no obstant açò, peca encara de la dependència cosmètica de la seua admirada generació dels 80 -especialment l’obra de Vicente Almela- i de certs convencionalismes o malapteses amb els quals trencarà en pocs anys.

El seu treball va prosseguir en 2008 amb la seua participació en L’Antiga de Campanar (que es va estendre a 2009 i 2010), Pintor Segrelles (2010) i la ja citada Corretgeria, on es va assentar el camí per a la posterior evolució compositiva, cal•ligràfica i de contingut de l’artista.

https://i2.wp.com/unnouparot.hol.es/wp-content/uploads/2015/05/10157353_752708148097454_1907613178_n.jpg
Falla infantil Corretgeria – Bany dels pavesos 2011 “Què assenyales?”, una de les comissions clau per tal d’entendre la seua evolució. Foto cedida per Raúl Llibrer de “Planet Fallas”.

2011 va suposar la seua arribada a Cuba – Literat Azorín, amb un treball que es va extendre fins a 2014; i la realització de la falla Arquebisbe Olaechea – San Marcelino pel seu aniversari. El seu pas per Cuba és considerat per Amar com l’autèntica consolidació del seu treball i, alhora, un punt d’inflexió estètic que, amb una progressiva simplificació, s’estén fins a l’actualitat. La Història està de Moda (Cuba – Literat Azorín 2012[4]) va suposar un avanç qualitatiu, una major complexitat en l’exposició del tema i la independència definitiva de la influència rígida dels seus mestres, que ja ha sabut portar al seu terreny. A nivell cal•ligràfic, a més, posseïa tots els trets que hui associem a “l’estil Amar”: formes que tendeixen a l’esfera, simplificació de la fesomia, colors plans i vius que fugen del pastís i del caràcter amanerat i el gust moderat pel detall. Mercat Central, d’altra banda, ocuparia també la seua activitat de 2013 a 2015.

https://i1.wp.com/unnouparot.hol.es/wp-content/uploads/2015/05/10155369_750466891654913_1673836834_n.jpg
Falla infantil Cuba – Literat Azorín 2012 “La Història està de Moda” de Sergio Amar. Punt d’inflexió i consolidació. Foto cedida per Raúl Llibrer de “Planet Fallas”.

El passat exercici ha sigut, en les seues pròpies paraules, molt dolç. I no solament per la bona posició en el palmarès de les seues falles. També per la satisfacció amb el treball realitzat, expressat en una aparent simplificació que condensa, com veurem més tard, temes complexos –la ingravitació en el cas de Gayano Lluch- perquè siguen assumits i gaudits per tot tipus de públic i a parts iguals.

https://i0.wp.com/unnouparot.hol.es/wp-content/uploads/2015/05/IMG_8272.jpg
Detall falla infantil Gayano Lluch – Doctor Marco Merenciano 2015 “Ingràvida” de Sergio Amar. Un éxit i un dels seus millors treballs.

No obstant açò, l’èxit d’enguany no deixa d’afegir pressió a un artista molt crític amb el seu propi treball. Amar considera que, entre d’altres injustícies, el món de les falles exigeix una demostració constant, a més de la necessitat de mantenir-se en els mateixos paràmetres de qualitat i reconeixement, que comporten un continu i esgotador treball de superació creativa i no únicament per l’afany de triomfar. Simplement, per no caure. Que ja és molt. I més en un format viu com el de les falles, on el mecenes-faller exigeix coses noves constantment i a preu de saldo.
Tot en un context festiu i cultural poc donat a la reflexió i en què tot es vol ràpid, ben fet, barat i fàcil. Un món que, per tot açò, no considera realment el procés creatiu que existeix darrere d’estes obres. Un món que, com critica el propi Amar, no té memòria i, al mínim error, és incapaç de recordar tot el camí traçat. Errors, d’altra banda, fortuïts i dependents del sobrevalorat palet en moltes ocasions.

Amar assumeix com a un fet molt positiu l’aparició de nous i reeixits valors en el món de les infantils. No obstant açò, la força dels més joves li manté en una alerta constant davant la inevitable competició. Lamentablement, eixa efervescència i rapidesa de l’actual context creatiu infantil no ha sabut valorar l’experiència dels mestres anteriors. En este aspecte Amar és clar: és injust que referents absoluts, que van contribuir a la renovació de les falles en els anys 80, es mantinguen amb dificultat en el mercat faller per la falta de contractació malgrat la seua solvència i capacitat, en benefici de certs artistes “a la moda” amb una tècnica en molts casos insuficient i ovacionats pels suposats pontífexs de la informació fallera.

Amar reivindica sense embuts a tota aquella generació d’artistes que van trencar amb l’imperi de Canet. Generació sense la qual no és possible entendre l’actual situació, establint-se un continuum que alguns es neguen a veure, com si el que hui ens sembla nou i revolucionari haguera sorgit del no-res. Un continuum del que, afortunadament, Amar és nexe, part i extensió.
________________________________________
[1] No obstant açò, la seua arribada al taller d’estos artistes va necessitar d’un curiós enllaç a través de Soria. Anècdota com a poc curiosa. Des de xiquet la seua afició per les falles -sumada al trauma que li va suposar veure cremar en una falla a un dels seus ídols de la infància, Vicky el Víking- i la seua inquietud creativa, li van portar a crear les seues pròpies obres, a partir d’uns motles de plastilina folrats de paper i buidats després. Estes falles eren cremades en el poble natal de la seua mare en la província de Soria. Es va donar la casualitat que un altre dels visitants ocasionals del poble a l’estiu era de València i coneixia a Falcó i a Pellicer, la qual cosa li va permetre la seua entrada en el taller i el contacte amb el món real de la creació fallera.

[2] Encara que sol ser la referència estètica més comentada en l’obra d’Amar, no és l’única i se circumscriu a la primera etapa de la seua creació fallera.

[3] La participació de Sergio Amar en fogueres també ha sigut extensa i d’èxit. La seua primera foguera plantada data de 2007 per a Sant Blai – La Torreta, en la qual repetiria en 2008. En 2009 inicia el seu treball en Altozano, que s’estén fins hui. En 2011 va compartir el seu projecte en fogueres amb Joan S. Blanch. Encara que, de cap manera, podem parlar d’un treball conjunt, doncs cada artista va realitzar la seua part final de forma independent.

[4] Eixe mateix any va participar en la falla col•lectiva per a Ramiro de Maeztu – Lleons.

Anuncis

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s