BONES INTENCIONS

A ningú ha d’estranyar que un nou espai sobre les Falles veja la llum en ple mes de maig. Com a fenomen cultural, la realitat de la festa de les Falles viu al llarg de tot l’any. És un absurd pretendre que únicament es parle d’elles durant el mes de març. Açò seria assumir que no són més que un esdeveniment puntual que res té d’important més enllà de ser un entreteniment festiu i artesanal passatger. Són moltes les activitats de tot tipus (recreatives, culturals, investigadores…) les que es desenvolupen a partir de la festa de les Falles i molts són els punts de vista des dels quals pot abastar-se el seu estudi. Són un fenomen molt més complex del que se sol pensar. Un dels majors errors ha sigut, precisament, no apreciar el seu potencial i el seu abast com cal.

Sempre és temps de parlar sobre les Falles. I el meu espai naix amb la intenció d’escriure sobre un aspecte molt concret de la festa: la pròpia falla. Eixe artefacte artesà, industrial o tecnològic i/o artístic que naix amb la intenció de desaparèixer la nit del 19 de març sota les flames.

https://i2.wp.com/unnouparot.hol.es/wp-content/uploads/2013/05/IMG_0396.jpg

Com a llicenciat en Història de l’Art considere oportuna una anàlisi en major profunditat de la falla com a construcció efímera -a nivell material- d’un clar valor estètic i/o artístic. I done una raó molt senzilla. La majoria d’estudis i publicacions -en suport físic i digital- han tractat les Falles d’una manera molt extensa des de nombrosos punts de vista. L’històric seria el principal, però també s’han tractat des de la perspectiva de la sociologia, l’antropologia, la política, l’etnologia, la conservació del patrimoni, l’impacte econòmic, el turisme, la filologia, la informació… No obstant açò, no són tan extensos els textos disposats a analitzar les Falles des d’un punt de vista primordial al meu judici: com a artefactes artístics. I pot resultar paradoxal, atès que allò que dóna sentit a la festa és en esència la pròpia falla, amb un valor de forma i de significat que és necessari reivindicar amb major força.

Malgrat el valor i l’interès dels nombrosos textos publicats sobre les Falles com a art o artesania, segueixen sent pocs si es comparen amb la quantitat de planes empleada per a parlar d’altres aspectes propis de la festa. La Història de l’Art de les Falles encara no s’ha dut a terme i sobre la seua problemàtica parlaré en la següent entrada, perquè se suposa que açò és una benvinguda.

https://i1.wp.com/unnouparot.hol.es/wp-content/uploads/2013/05/IMG_0481.jpg

M’interessa, per tant, parlar de les falles com a art. Centrant-me, a més, en els darrers temps. Hi ha molts estudis que ens parlen de les falles d’altres períodes, de grans noms, artistes i de perioditzacions. Però a mi m’interessa especialment l’ací i l’ara. Com s’anirà veient en este espai, crec que existeix una connexió major de la que es pensa entre les falles i l’art i els mitjans icònics de masses que imperen hui en dia. I presente un argument molt bàsic. Sabem que l’artista cap no és l’únic que porta a terme el projecte i que en el seu equip ocupen un paper fonamental aquells que s’han etiquetat com a il•lustradors i/o guionistes. Els creadors de les falles no són únicament professionals procedents del món de les Belles Arts. I hui la seua formació s’ha professionalitzat. Molts d’ells vénen de disciplines tan interessants com el còmic, la il•lustració, la publicitat… eixos fonamentals de la cultura visual contemporània. I com a art de masses -hi ha res de més massiu que la festa fallera?- crec que són fonamentals. Per tant, un lloc destacat ocuparan en este espai els il•lustradors, creadors i guionistes que participen en nombrosos projectes fallers i que moltes vegades, encara que no d’una manera intencionada, han sigut relegats a l’anonimat. Una gran injustícia. Quede clar que el seu reconeixement no va en perjudici, faltaria més, del valor artístic i del mèrit professional de tants artistes fallers.

https://i1.wp.com/unnouparot.hol.es/wp-content/uploads/2013/05/IMG_0527.jpg

Considere, d’altra banda, que el suport digital és perfectament vàlid per al desenvolupament de textos de caràcter acadèmic o científic. No obstant això, per les limitacions d’este espai en concret i per l’abast que desitja tenir, les meues entrades estaran enfocades des del punt de vista de l’assaig i de l’opinió. Açò no significa que vaja a ser més flexible o menys rigorós amb els propòsits que he establit per al blog.

Sóc el que jo mateix he denominat un investigador low-cost: mancant mitjans econòmics per a desenvolupar estos plantejaments en un context acadèmic oficial, la gratuïtat i l’accés a internet em permeten poder exposar estes idees lliurement i amb una gran extensió. Fent ús, a més, de l’enorme material existent en biblioteques, hemeroteques… No per menys oficial s’ha de ser menys professional.

Per tant, estos textos, a manera de pinzellades que espere es convertisquen en els primers passos per a una recerca major, tractaran les falles com a construccions artístiques des dels fonaments de la Història de l’Art -especialment des de la Iconologia- i dels Estudis Visuals. Crec que és el camí més adequat per a tractar la falla des de la concepció que jo tinc de la mateixa. Les anàlisis de les falles únicament des de paràmetres formalistes, d’estil o en períodes tancats… ja no tenen cap sentit. Seria reduir a l’excés el valor plàstic i de significat que estes obres posseeixen.

https://i0.wp.com/unnouparot.hol.es/wp-content/uploads/2013/05/IMG_0648.jpg

La base d’interdisciplinaritat que els Estudis Visuals ofereixen – i en els quals no sembla haver-hi límits per a l’anàlisi- resulta del tot adient per a les falles. Perquè pocs fenòmens conec tan interdisciplinars com una falla. La barreja d’influències, pressupostos estètics, varietat formal, desenvolupament del contingut i del seu significat, valor didàctic… fan necessària una obertura de ment acadèmica per a poder abastar-les des d’un punt de vista adequat. El que es pretén és conèixer el significat cultural de la falla més enllà d’allò purament artístic o formal, igual que s’ha fet amb altres construccions visuals contemporànies a les quals ha llastrat en els seus estudi el prejudici de considerar que no són vertader art. Exemples, molts. Des del cinema fins al grafiti.

Lluny ha de quedar, per tot açò, l’aproximació a la falla únicament a partir de “lo bonic” o “lo lleig”. No s’ha de fer ni amb les falles ni amb res susceptible de ser estudiat. Res hi ha més relatiu que açò. Una cosa que és jutjada com a lletja, kitsch, “coenta”… pot ser molt més interessant pel seu significat i pel seu valor cultural que una cosa acceptada com formalment correcta. Al marge han de quedar, a l’hora de jutjar una falla, les preferències del gust personal com a únic criteri. És necessari dur a terme eixa Història de l’Art de les Falles d’una forma objectiva, sense deixar-nos portar pel gust personal en el moment de jutjar com a vàlida o no vàlida una Falla.

D’esta manera pretenc parlar de les Falles com a art més enllà d’una divisió tancada que contraposa una “falla clàssica”, “falla tradicional” o “falla de tota la vida”-una cosa que mai no ha existit i que m’obstinaré a demostrar- enfront d’una falla “avantguardista” a la qual es carrega de valors artístics més elevats i/o intel•lectuals. Les falles són molt més complexes i interessants que estes simples classificacions. Veurem que tots dos suposats mons tenen més en contacte del que pensem. Fora etiquetes, encara que al principi resulten còmodes i, fins i tot, imprescindibles.

https://i2.wp.com/unnouparot.hol.es/wp-content/uploads/2013/05/IMG_0369.jpg

Tan variat com el plantejament del blog seran els temes, doncs s’escriurà de les influències d’altres disciplines en les falles, del paper ja esmentat dels creatius, dels tipus iconogràfics i dels esquemes compositius aplicats a les escenes, de la defensa del ninot -unitat irreductible de la Falla que inserida en esta permet desenvolupar el text global de la mateixa- la seua anàlisi des de la iconologia…

Dir també que el que m’ha portat fins a ací és la passió que sempre m’han despertat les falles. Les he vistes tota la vida i em segueixen semblant un fenomen fascinant. No sóc dels que afirmen: “estime les falles però no als fallers”. Sóc incapaç de fer tal afirmació. Sense les ganes i sense l’esforç del món faller personificat en totes les comissions, l’objecte del meu estudi no seria possible.

És clar que les Falles com a festa disten molt de ser perfectes. No són poques les crítiques que es poden fer al conjunt de la festa i als que la duen a terme. Els abusos i els dogmes a les Falles no són bons en cap cas. Però de res serveix la crítica si no es treballa per a millorar les coses. No sóc faller de comissió però estime les Falles al 100%. Però si s’estima una cosa, s’ha de tenir el valor i la integritat de saber criticar-ho quan és necessari. I la crítica no ha d’interpretar-se com a odi o com un desig d’acabar amb determinats principis. Més bé al contrari. La crítica constructiva no pretén acabar amb una tradició o amb una determinada manera d’entendre la festa. Transformar-se o renovar-se no significa destruir, significa sumar.

Les Falles, malgrat la seua llarga història, encara necessiten definir o millorar alguns aspectes. S’ha parlat ja molt de la necessitat d’un canvi en el model de festa, la qual cosa no significa el principi de la fi. Les Falles es troven, a més, en un moment de cruïlla. Les dificultats habituals per a portar avant la comissió, la falla, els festejos… s’han vist ampliades negativament amb el 21% del que tant s’ha parlat i es parlarà. Al marge que s’aconseguisca reduir, la complicada conjuntura econòmica i social pot resultar adequada per a determinar alguns canvis que es vénen reclamant des de fa temps.

https://i2.wp.com/unnouparot.hol.es/wp-content/uploads/2013/05/IMG_0092.jpg

Cada vegada més, molta gent aliena a les Falles o sectors que tradicionalment les “odiaven” -no per elles mateixes sinó per l’apropiació que molts van fer d’elles- han anat acostant postures. Especialment en els darrers anys, punts de vista d’allò més diferent han trobat un espai comú en la festa fallera i han possibilitat una major amplitud de criteri. Fet que sempre és un enriquiment i mai una pèrdua.

Molta gent no s’acostava a les Falles perquè se’ls havia fet creure erròniament que estes només podien ser viscudes i enteses d’una única manera i amb un únic color. Tot el que fóra diferent es classificaba -i fins i tot se segueix fent- d’“antifaller” o “antivalencià”. Però com ja he dit més amunt, si s’aprecia una cosa hem de ser prou íntegres com per a veure allò que no ens agrada. Una major pluralitat latent sembla obrir-se camí en la festa de les Falles. I dic latent perquè crec que la pluralitat i la diversitat en la festa no són noves, però han sigut invisibles i vull pensar que no intencionadament. Situacions com pensar que les úniques falles vàlides són les de la secció especial, el desconeixement de l’activitat de les comissions al llarg de l’any i percebre només aquells aspectes negatius de la festa -problemes de mobilitat, contaminació, brutícia, soroll- són algunes de les causes per les quals moltes vegades “no es veu més enllà”.

https://i1.wp.com/unnouparot.hol.es/wp-content/uploads/2013/05/IMG_0278.jpg

Grans responsables en esta major obertura i coneixement de les Falles han sigut les xarxes socials. No vull dir amb açò que els mitjans oficials, tradicionals o impresos no hagen contribuït a la millora de la festa. Però és cert que la immediatesa, la multitud de punts de vista, la contínua informació i el tenir com a objectiu la màxima difusió de la festa -característiques totes dels encarregats de difondre-la a través d’Internet, els coneguts com a mitjans digitals– han permès un major abast i han sigut la cara visible d’una idea: hi ha moltes maneres d’entendre la festa. Quantes més veus s’unisquen i es deixen unir, major serà la difusió i el coneixement de les Falles.

Per a mi és molt fàcil arribar ara, tractar de fer-me un lloc i difondre els meus textos quan tota una xarxa de contactes i d’informació fallera en internet està establida. Tots eixos bloggers, webmasters, twitteros i encarregats de les pàgines de Facebook amb noms tan fallers perfectament coneguts, han sigut la motivació principal per a animar-me amb el projecte d’Un Nou Parot. Sense la seua a voltes malaltissa insistència -dit amb tot el pes positiu- el seu esforç i sobretot EL SEU ABSOLUT ALTRUISME, un camí crucial per a la difusió de la festa no s’hauria obert mai. Açò és una realitat i cal estar-los agraïts. Encara que molts no ho sàpien agrair o ni tan sols sàpien vore el treball que fan.

Abans de tancar esta introducció són inevitables els agraïments, tot i que acabe de posar el blog en marxa. En primer lloc a Xavier Serra -creador de Malalt de Falles– per ajudar-me a concretar la idea i per tota la informació, correccions i suport prestats. A Carles-Andreu -creador de Distrito Fallas– i a Ángel Romero -creador de Cendra Digital– per la informació, per molta de l’ajuda que es materialitzarà en el blog i per l’interès. A Carlos Corredera per ser el primer en deixar-se entrevistar i permetre que coneguera el seu valuós treball. A Toni Colomina per la seua paciència, hospitalitat i per l’ajuda prestada.

https://i0.wp.com/unnouparot.hol.es/wp-content/uploads/2013/05/IMG_0703.jpg

A tots els meus amics que amb molta paciència senten com parle de Falles tot l’any. A Pablo per suggerir el nom del blog, a Edu per matisar-ho, a Gabi per l’ajuda amb el WordPress i a Lluïsahttp://www.papelmojadoprojects.com- pel logo i per ser el meu creatiu particular. I finalment a Vicky per ser la meua correctora i consellera.

I òbviament gràcies al lector que ha arribat fins al final. Eres benvingut amb l’esperança que açò siga una aventura llarga. Únicament et demane una cosa. Llig este espai lluny de qualsevol prejudici. Estaré equivocat en moltes coses però duc a terme el projecte d’una manera molt seriosa, amb tota la meua humilitat però també amb totes les meues ganes i amb la convicció d’aportar idees per a un major i millor enteniment de les Falles. I sempre amb les millors intencions.

Naix ací, per fi, Un Nou Parot. Després de tot el que s’ha dit, aclarir les principals voluntats que marcaran este espai i que són les que molts compartim: altres Falles són posibles. I estes, com repetiré amb assiduïtat, no són un tòtem inamovible. Són una cosa viva, una cosa que es transforma i una cosa que necessita ser transformada. Sense por.

La meua intenció és publicar una entrada per setmana, començant el pròxim divendres.

Ací vos espere.

Benvinguts tots.

Anuncis

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s